“Clubs com el Barça o el Joventut de Badalona presumeixen de planter i allò que en realitat tenen és una selecció de jugadors escollits d’altres clubs”, sentencia Aleix Vila, l’encarregat de l’àrea esportiva del Club Bàsquet Prat. “Ells no els formen des de zero com nosaltres, sinó que s’enduen els millors de cada equip. Però s’ha de respectar que cadascú tingui una filosofia diferent”, afegeix.
Recentment, el club blaugrana ha creat equips en edat mini en la secció de bàsquet. Això ha comportat que en les dues últimes temporades els del Baix Llobregat hagin vist com quatre dels seus jugadors han marxat cap a Barcelona. “Tot això, fa gairebé impossible que clubs com el nostre puguem competir amb els grans. En els campionats nacionals sempre hi ha els mateixos”, encara apunta.
El seu homòleg a l’Igualada Hoquei, Marc Muntané, també és crític amb la situació que viuen els clubs catalans de segona línia: “a vegades fa por guanyar tornejos importants perquè saps que comportaran trucades del Barça interessant-se per alguns dels nostres jugadors”. Sense anar més lluny, aquest estiu n’han rebut dues, però els dos nois han decidit quedar-se a la capital de l’Anoia perquè el Barça ja té ocupades totes les places de La Masia destinades a l’hoquei sobre patins i s’haguessin vist obligats a anar i tornar cada dia de Barcelona.
“Costa molt convèncer els jugadors de quedar-se aquí quan allà els hi ofereixen psicòleg, els paguen l’escola i tenen el privilegi de portar la samarreta del Barça. En la base de l’Igualada tothom paga per jugar i no fem excepcions”, segueix relatant. I avisa del perill que a mitjà termini aquesta tendència comporti que l’OK Lliga visqui la mateixa tirania blaugrana que des de fa uns anys té lloc a l’Asobal.
Però també hi ha visions oposades procedents de clubs més allunyats de l’àrea metropolitana de la capital catalana, com les de l’Handbol Bordils i el Força Lleida. “Nosaltres tenim vuit jugadors a la base que en algun moment han format part del Barça i després han tornat aquí. Però la influència blaugrana no ens afecta gaire. Potser perquè estem situats a les comarques gironines i costa més convèncer un nen i els seus pares de fer recorreguts tant llargs per anar a entrenar”, explica Jesús Mach, el coordinador base de l’Handbol Bordils.
I admet que ells són els primers que fitxen jugadors que destaquen en clubs de poblacions veïnes: “nosaltres apostem per incorporar talent entre pre-benjamins i alevins. I, a partir d’aquí, els formem”. També és partidari d’aquesta filosofia Toni Jiménez, qui té el mateix càrrec en el Força Lleida: “Nosaltres fem el mateix amb els clubs petits de la província de Lleida. Som un club formador i l’important és que els jugadors estiguin en el lloc on puguin crèixer més”, diu. “Per tant, si el Barça s’emporta el jugador amb la intenció de formar-lo amb més recursos dels que tenim nosaltres, em sembla perfecte que se’n vagi. Jo sóc el primer que l’animaré perquè ho faci”.
El club de segona línea sempre tindrà l’esperança que aquests jugadors un bon dia tornin a casa, ja crescuts i millorats, per incorporar-se en el seu equip sènior. Passa sovint.