Després de debutar amb el Barça el 1997 i tenir una dilatada trajectòria per deu equips d’handbol d’alt nivell, l’extremeny Carlos Prieto va retirar-se definitivament el 2016, després de tres anys jugant al HSG Wetzlar, de la Bundesliga. Tres Champions League i una medalla de bronze als Jocs de Beijing 2008, amb la selecció espanyola, són els títols més rellevants que ha aconseguit l’actual fundador de Share & Play. Ja feia deu anys, però, que en Carlos es preparava per a poder afrontar una vida fora de les pistes, sense la tensió de la competició i els focus de les càmeres de televisió. Ell sabia que, ara mateix, només una vintena de jugadors professionals d’handbol a tot Europa poden viure de renda la resta de la seva vida laboral, però que la resta de jugadors que deixen l’elit encara han de seguir un periple important fins a la jubilació.
La inserció laboral dels esportistes que deixen l’elit és un element cabdal de l’actual indústria de l’esport –així ho especifica el Llibre blanc de l’esport publicat el 2007 per la Comissió Europea–, però que malauradament passa desapercebut per la volatilitat de l’actualitat i la potència informativa del bàsquet o el futbol, dos mons a part per les masses salarials que mouen els seus jugadors. No obstant, hi ha clubs –com el BM Granollers– que han apostat clarament per treballar en aquest àmbit. I han trobat la fórmula participant en un projecte Erasmus Plus, de dos anys i mig, finançat per la Unió Europea titulat Handball 4 Dual Careers (H4DC), amb partners com el Fenix Toulouse, l’IK Sävehof de Suècia, l’European Handball Federation, l’Amsterdam University of Applid Sciences (AUAS) i la Federation of the European Sporting Goods Industry.
El 12 de juny passat, a Granollers, es van presentar les conclusions preliminars d’un projecte que ha portat al BM Granollers ha discutir models de formació i integració laboral dels seus esportistes amb les principals organitzacions empresarials i educatives del seu entorn de referència: empreses com KH Lloreda i Estabanell Energia, així com també la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) o el Tecnocampus de Mataró han estat presents en les diverses sessions de treball o en els intercanvis de joves en edat universitària entre els tres clubs d’handbol participants. Primer, l’esportista ha de poder combinar adequadament i amb l’ajuda dels centres educatius, formació i competició; llavors ha d’aconseguir usar els valors de l’esport per ser més rendible i competitiu a l’empresa. En resum, “H4DC té com a objectiu la creació d’un servei de suport integral per al desenvolupament de les carreres duals dels jugadors d’handbol a través d’un enfocament de col·laboració entre els organismes esportius (clubs i federacions), organitzacions educatives i representants del sector privat”, expliquen des del club.
Carlos Prieto o com preparar-se per deixar l’alta competició
El passat mes de juny, l’ex-pivot del Wetzlar Carlos Prieto va fer un acte de sincerament davant de directius, jugadors, empresaris i professors de les universitats. No n’hi ha prou en pensar que, quan arribes a l’elit, viuràs la resta de la teva vida gaudint de l’esport i esperant reverències dels teus veïns, amics i fans. De fet, quan el 2009 va deixar l’ASOBAL per marxar a Alemanya, al Rhein-Neckar Löwen de Mannheim, no sabia parlar alemany, “però el club em va posar un assistent per facilitar-me la integració. Quan et retires, però, l’assistent marxa i t’has d’espavilar; mai acabes d’estar preparat per afrontar el repte de sortir definitivament de la pista”. I, sobretot, reflexiona: “Quan et retires, la comunitat desapareix. Mentre jugues, els veïns et paren a l’hora d’esmorzar, et demanen com estàs i què tal el partit de la nit anterior; després, ets anònim a ulls dels mateixos”. “L’esportista professional viu en una càpsula”, conclou.
Ara bé, l’avantatge de molts esportistes d’elit és que “tenim temps per pensar què fer després”. De fet, entre partit i partit hi ha temps lliure, durant els desplaçaments i les concentracions. Alguns, aprofiten per jugar a les videoconsoles, d’altres per escoltar música. Però, en Carlos va decidir que volia estudiar. “Estudiar és la vertadera medalla d’or de l’esportista d’elit”, santifica. “No he tingut temps de pensar que faré després de retirar-me? –es pregunta, retòricament–; n’hi ha que segur que no s’ho podran plantejar perquè han de treballar des dels 21 anys!”
Decidir estudiar CAFE a Madrid –anava a examinar-se un parell de cops l’any– tampoc va ser fàcil. De fet, recorda que tant a Barcelona (1997-1999) com a Ciudad Real (1999-2002) només hi havia un jugador de cada equip que ho fes. “Va ser un camí en solitari”, comenta. Però que, sortosament, l’ha permès emprendre el seu propi projecte a Alemanya una vegada ha deixat l’alta competició. Carlos Prieto, juntament amb d’altres socis, ha impulsat Share & Play, una iniciativa comunitària per a fomentar la inclusió social d’infants a través de l’handbol que, a la vegada, s’adscriu “en un país que ha acollit molts refugiats en els darrers temps”. Es tracta d’una iniciativa basada en el learning by playing per a formar en habilitats físiques i cognitives, així com inspirar als infants que prenguin les seves pròpies decisions i trobin una comunitat on integrar-se. A la vegada, ofereix una oportunitat per aquells esportistes d’elit retirats perquè contribueixin, amb els seus coneixements, a millorar l’experiència dels infants que participen del programa.
Tal com ha demostrat el projecte Handball 4 Dual Careers, l’esportista professional que es retira no només té coneixements totalment necessaris per a millorar la formació integral dels joves; la seva vida a l’elit li ha permès aprofundir en un llistat de competències que també poden ser molt útils per a equips d’alt rendiment a les empreses.
Quins són aquests coneixements?
El primer, sense cap mena de dubte, treballar amb passió. “Tenir passió et genera continuïtat”, explica en Carlos. De fet, quan va retirar-se no sabia com emprendre el seu projecte, però tenia clar què volia fer, com volia contribuir a la societat. “Com a emprenedor vaig prendre decisions molt dolentes. Va ser un learning by doing. No sabia gestionar projectes, però tenia passió”, afirma.
El projecte H4DC ha comptat amb l’expertesa de la AUAS per a poder destriar, a través de diversos grups focals de discussió amb ocupadors, universitats i esportistes, les principals competències que tenen els esportistes d’elit, i que els seran útils per a la seva vida laboral futura. Melanie Kelmann, investigadora d’aquesta universitat i a mode de conclusió, en destaca algunes: “capacitat de lideratge, dedicació, treball en equip, disciplina, perseverança, lleialtat o capacitat d’aguantar la pressió”. De fet, les empreses que han participat en aquests fòrums de debat, han destacat l’alta capacitat d’integració dels esportistes d’elit que treballen a la seva organització, sobretot per la seva facilitat d’adaptació en entorns competitius i de canvi accelerat.
El vertader sentit d’apostar per fomentar les carreres duals es troba aquí. “Hem d’ajudar als esportistes a aconseguir el màxim rendiment, tant a nivell esportiu, com a nivell acadèmic, personal i professional”, resumeix Jordi Pinsach, psicòleg i coach esportiu del BM Granollers.