Passen els minuts i no passa res. Sembla que a ningú, ni als uns ni als altres, no els importi res aquest matx. No hi ha intensitat, ningú no ataca, no hi ha tensió ni precisió i no hi ha res a resumir.
Res interessant tàctic a destacar que no sigui que la mínima aposta pels joves es tira enrere i que s’ha tornat a posar els més veterans, com Javi López i Darder, que no va sortir d’inici en el darrer partit. A davant, dos hipotètics realitzadors, Wu Lei i RDT, però res: tan sols una sola oportunitat en un remat forçat del xinès a les acaballes dels primers 45 minuts.
Segona part. Sense canvis, ni de jugadors ni de fets: cap intent de trenar res, mai cap més de tres tocs entre jugadors del mateix equip, pèrdues constants… fins que en el minut 52 pilota llarga a Jonahan Silva, que fa estona que corre per la banda sense que ningú li faci cas, recull i afusella Diego López.
Les dues úniques coses a consignar, amb ganes de fer-ho, és un lliure directe tirat per RDT entre els tres pals, que Cuéllar refusa i, en el 70, gol anul·lat, molt clar, a Vargas, que acabava de sortir, per un claríssim fora de joc. També que Calleri, que havia entrat amb Vargas, ha rebut una doble targeta groga, que alguna cosa deu haver dit a l’àrbitre i que RDT, en el 89, tira alta una pilota franca dins l’àrea.
Si l’Espanyol perd o empata al Camp Nou ja serà equip de segona. I si guanyés hauria d’esperar els altres resultats per aguantar unes horetes o una jornada més. En els quatre anteriors descensos de l’Espanyol mai no havia estat com a cuer ni tampoc mai amb tan pocs punts, fent la conversió de les antigues lligues de dos punts a tres punts.
Els blanc-i-blaus, ni gols, ni ocasions, ni intensitat, ni jugades… ni ganes. A segona, el RCD Espanyol tindrà amb el pressupost més alt de la seva història i serà, amb diferència, el pressupost més gran de la categoria.