Ara fa deu dies, el Barça va intentar negociar amb l’Atlètic de Madrid un pagament a terminis de la clàusula d’Antoine Griezmann, rebaixada l’1 de juliol dels 200 milions d’euros pactats en la darrera renovació fins els 120 milions. Així ho va admetre Josep Maria Bartomeu abans la presentació de Frenkie de Jong. L’Atlètic, però, no va voler escoltar la petició blaugrana i el club català es va veure obligat a buscar incansablement la xifra exacta que costava l’alliberació del jugador francès de la disciplina del conjunt matalasser degut a no disposar dels 120 milions íntegres en líquid. “No hi ha cap club al món que pugui pagar 120 milions d’euros en cash sense demanar un préstec”, van argumentar des de la llotja del Camp Nou.
Aquest dimecres, La República Esportiva ja va explicar que el Barça estava cercant la millor manera d’aconseguir finançament per pagar la clàusula al comptat, un extrem confirmat pel club i admès públicament aquest diumenge pel president barcelonista. Durant la presentació de Griezmann, el màxim mandatari del Barça ha confirmat que l’entitat culer ha demanat un préstec de 35 milions d’euros a retornar en sis mesos. Fonts internes afegeixen que el crèdit l’ha concedit una entitat internacional que el club l’ha aconseguit sense haver de presentar cap tipus de garantia. Però Bartomeu també ha explicat que els gestors blaugrana han arribat a la xifra de 120 milions avançant el cobrament d’unes factures per valor de 85 milions d’euros.
Aquest avançament s’anomena factoring. Segons ha pogut saber aquest diari, el club ha aconseguit vendre els drets de cobrament de diversos traspassos a un banc, que serà l’encarregat de cobrar-los i que ja ha cedit els diners al Barça. Per exemple: si l’Everton deu 30 milions d’euros del fitxatge d’André Gomes, el banc li traspassa 30 milions al Barça i el club anglès els haurà de pagar al banc. A més, La República Esportiva pot explicar que l’entitat blaugrana ha signat el factoring amb la modalitat “sense recurs”, per la qual el banc es fa càrrec d’una possible insolvència del client i no podrà actuar contra el Barça en cas que els clubs deutors no paguin. És a dir, que el club català no ha pres cap risc en aquesta operació. Això sí, aquesta modalitat té uns costos financers que des del Camp Nou no s’han volgut detallar i que podrien oscil•lar, segons experts consultats, entre el 2 i el 3% de la quantitat ingressada.
Certament, el Barça difícilment ha tingut mai 120 milions d’euros per realitzar un pagament al comptat. El club encara no ha fet públics els números del tancament de l’exercici 2018-19, però en les darreres tres temporades el líquid disponible de l’entitat catalana no ha arribat a la xifra de 100 milions. L’exercici 2015-16 es va tancar amb una tresoreria de 27 milions d’euros, el 2016-17 ho va fer amb 93 milions disponibles i el darrer publicat, el 2017-18, ho va fer amb un cash de 40 milions d’euros. Era impossible, aleshores, que l’entitat culer pugués fer efectiu un abonament trinco-trinco d’aquestes característiques.