El Willem II és un club històric del futbol europeu -va ser fundat abans que el Barça, el 1896- que mai ha transcendit per guanyar títols. Els números romans del seu nom són un homenatge al rei Guillem II dels Països Baixos i la seva màxima campanada a nivell continental va ser classificar-se per jugar la fase de grups de la Copa d’Europa 1999-2000. Va sumar dos punts. Però aquesta temporada està tornant a alçar la veu.

Pol Llonch (Barcelona, 1992) és un dels seus jugadors referents i un dels culpables dels èxits d’aquest curs. El migcampista català, que ja s’ha enfrontat dues vegades a l’Ajax de Frenkie de Jong i Matthijs De Ligt, ho tornarà a fer el 5 de maig a De Kuip en la final de la Copa d’Holanda. Si els tricolors l’aconsegueixen alçar, Tilburg, la ciutat d’on és el Willem II, no ho oblidarà mai.

D’aquí pocs dies us enfronteu a l’Ajax, l’equip de moda a Europa, en la final de Copa. El Willem II no hi arriba des del 2005 i no la guanya des del 1963. Com està vivint Tilburg aquest esdeveniment?

La ciutat i el club estan centrats en aquest partit. Hi ha molta il·lusió. Malgrat que el Willem II no acostuma a arribar tant lluny a la Copa, no és casualitat que ho haguem fet aquest any. Des de principi de temporada, ja quan jugàvem davant equips de la segona categoria en les primeres rondes, la directiva va deixar clar a la plantilla que l’objectiu era arribar el més lluny possible i que no hi hauria rotacions.

Us veieu amb opcions de derrotar l’Ajax?

Sí, evidentment. Tenim la confiança de poder donar la sorpresa.

Però en els partits de l’Eredivisie us han guanyat per 2 a 0 al Johan Cruyff Arena i per 1 a 4 el 6 d’abril al Koning Willem II Stadion.  

A la primera volta, l’Ajax va ser molt superior a nosaltres. En canvi, el resultat del partit de fa unes setmanes és enganyós. La primera part ens va marcar el camí d’allò que hem de fer a la final de Copa.

Quin és aquest camí?

Un dels punts clau és anul·lar el màxim possible a Frenkie de Jong. Ell és el motor de l’Ajax. Si no està còmode, l’Ajax baixa el seu rendiment.

Imagino que per un equip com el Willem II és impossible jugar-li de tu a tu a l’Ajax.

És molt complicat, sí. Són jugadors de primer nivell tant tècnicament com físicament.

Els veus capaços de guanyar la Champions League?

I tant! Estan absolutament capacitats. I no ho dic ara per pujar-me al carro un cop han arribat a les semifinals. Després de la fase de grups, en la qual van fer un gran paper davant un equip com el Bayern de Munic, i d’enfrontar-nos a ells en la primera volta de l’Eredivisie, ja li vaig dir a la meva dona: “aquests arribaran lluny a Europa”. Per mi els dos equips amb més opcions de disputar la final són el Barça i l’Ajax.

L’estil de joc ofensiu que es construeix mitjançant la possessió de la pilota és aquell que a tu t’agrada?

Sí, m’agrada molt la forma de jugar d’aquests equips. I també li agrada a una gran part dels seguidors del món del futbol.

De Jong s’adaptarà al Barça?

És un jugador 100% perfil Barça. Però s’ha de tenir en compte que, amb 21 anys, encara és molt jove. La sort que té és que abans d’arribar a Barcelona ja ha demostrat davant de tota Europa la classe de futbolista que és. Això li aportarà seguretat i credencials a l’hora d’aterrar a un vestidor ple d’estrelles.

En el Willem II-Ajax de la segona volta et vas creuar unes paraules amb Matthijs de Ligt en finalitzar el partit.

Sí, quan ens vam donar la mà. Simplement li vaig preguntar: “Barça?”. I em va contestar: “Espero que sí, però encara no ho sé”.

És més jove que De Jong. 19 anys.

Però el fet de ser capità d’un equip com l’Ajax amb aquesta edat ja et diu molt del seu caràcter. El gol de l’altre dia al Juventus Stadium em va recordar al de Carles Puyol amb Espanya a les semifinals del Mundial 2010 davant Alemanya.

Tornem al Willem II. A banda d’estar a la final de Copa, esteu ben a prop d’entrar a Europa quan queden només tres jornades pel final de l’Eredivisie. Això també ha estat una sorpresa?

El primer objectiu del club cada temporada és la salvació. I, de tant en tant, sona la flauta. Hem treballat molt durant el curs i ara ens trobem amb aquesta situació agradable.

Avui dijous (20:45 h) rebeu el PSV Eindhoven, el segon classificat.

Tenim possibilitats de guanyar-los. Últimament estem molt forts a casa i l’afició està molt animada per la situació en la qual estem. A més, el PSV arribarà amb la pressió d’haver de guanyar sí o sí sinó es vol acomiadar de les seves opcions d’emportar-se l’Eredivisie. Nosaltres podem jugar amb els seus nervis.

Tu estàs a gust a Holanda?

Sí, hi estic molt còmode. Tant al camp com a Tilburg. Em sento molt ben considerat i estic gaudint de tota la confiança del món.

Què et va fer decidir pel Willem II el passat estiu?

Quan vaig rebre la trucada se’m va posar la pell de gallina. Des de petit, l’Eredivisie és una competició que m’ha atret molt.

Tilburg és una bona ciutat per viure-hi?

És molt senzilla, amb un riu envoltat de terrasses i restaurants. I està molt ben situada. En els dies lliures agafes el cotxe i tens Amsterdam i Rotterdam a una hora, Gant i Bruges a dues, i París a tres.

Després de passar per l’Espanyol B, el Girona i el Granada B vas decidir marxar a Polònia l’estiu del 2017. Per què?

En la temporada 2014-15 considero que vaig fer un gran paper amb l’Espanyol B, tenint molts minuts i entrenant sovint amb el primer equip. Però, a final de curs, no se’m va donar l’oportunitat de formar part de la primera plantilla i vaig marxar al Girona, a Segona. La primera volta va anar bé i a la segona poc a poc vaig anar disposant de menys oportunitats. Al Granada B tampoc van sortir les coses com pretenia i marxar al Wisla Cracòvia em donava l’oportunitat de jugar a primera divisió. A més, sortir a l’estranger t’obre les portes de molts clubs d’Europa. I així ha estat.

A l’Espanyol B vas coincidir al mig del camp amb noms com Marc Roca i Joan Jordán, i al Girona amb d’altres com Pere Pons, Àlex Granell i Aday Benítez. Tots ells ara estan jugant a la primera divisió espanyola. Ja els hi veies aquest futur?

Recordo que al Marc quan ell tenia 17 anys li vaig dir que estigués tranquil perquè acabaria jugant a Primera. Se li veien de lluny les seves qualitats. I, en el cas del Pere Pons, és un jugador que entrena tant fort que no para de progressar. A més, s’adapta molt bé a qualsevol categoria.