Gerard Piqué controla els tempos i sap quan convé parlar. Sap també el que vol dir i aquest dissabte, després d’assolir una bona renovació que allarga la seva vinculació amb el club fins al 2024, ha concedit una entrevista a La Vanguàrdia de la que en fem un concentrat, que serà extens per la profunditat del que s’hi diu. Justament una de les coses és que reconeix que, acabat el 2-8 de Lisboa davant del Bayern de Munic, “va parlar en calent” quan va demanar canvis profunds en el club i va dir que si ell era una nosa, seria el primer a posar-se a disposició del club. No cal reelaborar el text ni posar res entre cometes, que tot és tal com el jugador s’ha expressat.
VISIÓ HISTÒRICA
Toquem el cel amb el triplet de l’any 2015 i a partir d’aquí el club ha anat caient en lloc de créixer i aquesta tendència és inapel·lable. I, per contra, toquem fons amb el 2-8. Calia fer un “reset” tots per veure què era el millor per al club. Des de la humilitat, remant i tenint clar que ningú és imprescindible.
ACOMIADAMENT DE VALVERDE
Després de guanyar dues Lligues i sent líders, fer fora l’entrenador a mitjan temporada, com a projecte, no em sembla coherent. No ho vaig veure lògic i més quan van voler involucrar als capitans en aquesta decisió. Ens van convocar per sondejar-nos i nosaltres ens vàrem limitar a dir: Senyors, aquesta és una decisió que heu de prendre vosaltres.
LEO MESSI
Jo com a president hauria actuat diferent. Li vaig demanar que aguantés. En Leo s’havia guanyat àmpliament prendre una decisió i sí ell considerava que havia de marxar, res a dir. Ara, jo, com a president, hagués actuat diferent.
Em sorprèn que gent com el Pep, Puyi, Xavi o Valdés no estiguin al club. Alguna cosa no s’està fent bé. A aquesta gent l’has de mantenir sempre, formen part de la història de club, l’han fet gran. Haurien de sumar, ser aquí. I, fixa’t què et dic: el Camp Nou ha de portar el nom de Leo Messi.
BARÇAGATE
Quan jo, com a jugador de Barça, veig que el meu club s’ha gastat diners, uns diners que ara ens estan demanant a través d’una rebaixa dels salaris, per criticar, ja no només a persones externes amb una relació històrica amb el club, sinó a jugadors en actiu… això és una barbaritat … Li vaig demanar explicacions al president i em va dir que no ho sabia. M’ho vaig creure, però després veus que la persona encarregada de contractar aquests serveis encara està treballant en el club.
BARTOMEU
Perquè un club funcioni millor i tot resulti més sa per a tothom, les jerarquies han d’estar ben marcades. El president ha de ser el primer i després l’entrenador, que mana sobre els jugadors. Quan aquesta jerarquia es trenca les coses no funcionen. Si els jugadors en algun moment hem tingut poder, és perquè altres persones no han volgut exercir-lo.
La meva relació amb el president pot ser cordial però hi ha coses que queden.
RETALLADA SALARIAL
Les formes del club per negociar els sous han estat molt dolentes i hi estem en total desacord. No hi ha contradicció en renovar el contracte i en signar, com a capità, la carta dels jugadors on es deia que “No tolerarem que es conculquen els nostres drets”. Són coses diferents. A títol personal cada jugador és lliure d’acceptar la proposta del club. Una altra cosa, però, és que t’obliguin de manera unilateral i que ho facin amb les formes en què ho han fet. Aquí, la veritat, hi estic en total desacord.
VOT DE CENSURA
La meva conclusió és que el club està més viu que mai. Aconseguir 20.000 signatures amb la conjuntura actual em sembla una barbaritat. Que hi hagi tanta gent que es rebel·li quan no et pots manifestar a causa de la pandèmia demostra que el club no està adormit.
KOEMAN I LA NOVA TEMPORADA
El míster utilitza un missatge molt directe, que al vestidor ha agradat. La dosi de treball ha augmentat. Cal partir de la humilitat. Reconèixer que a Europa hi ha equips millors ara mateix. Tenim cares noves que ens estan aportant vitalitat i cames per pressionar millor. Es veu, jo ho percebo, estem jugant a una altra cosa. Hem començat bé la temporada. La derrota de Getafe ha estat un cop inesperat. A veure què passa en el clàssic. Jo en sóc moderadament optimista.