Darder no hi és per sanció i se l’ha trobat molt a faltar, que Fran Mérida no ha ofert el que dóna el balear. Tot i això, bon inici de l’Espanyol, ben posat en el camp, que es veu truncat abruptament, en el minut 8 pel gol de Campabadal. És un córner mal defensat, mala sortida Diego López, rebot en Pedrosa i la pilota queda morta dins l’àrea per al xut a trencar del tarragoní. El gol ha fet molt mal el gol gallec que l’Espanyol, que dominava, s’ha apagat i el Lugo recupera camp, tant que sovintegen ocasions de gol molt clares dels locals, que estan perdonant. Per part perica, moltes errades en les passades, moltes pèrdues de pilota absurdes, en una paraula, descontrol.
Podia haver estat un gol psicològic el de Puado en el minut 42, però les maleïdes línies del VAR no l’han deixat passar i s’arriba al descans perdent. Res no canvia a la segona part i no es veu als blanc-i-blaus amb opcions de remuntar. Al descans havia entrat Oscar Gil i en el 64 es produeix el debut de Dimata, acabat d’arribar de Bèlgica. El congolès aporta lluita i ganes i pot ser una bona opció quan conegui més els seus companys.
El partit seguia sent un desastre, però, de sobte, una espurna: Puado, el jugador que, amb diferència, més ganes hi ha posat, fa una jugada de tècnica i força per superar contraris i centrar enrere des de la línia de fons perquè RDT solament l’hagi d’empènyer a dins. Aleshores, després d’haver pogut anar encara més clarament per darrere, l’Espanyol reneix i viu uns deu minuts de bon joc inclòs un xut a la base del pal esquerre que ressegueix la línia de gol. La possible victòria no hauria amagat el mal joc, però es veu que aquesta segona divisió és això: les que tens les has de fer entrar i no pots fallar en defensa que pot tocar-te remuntar. La segona divisió, tot un calvari.