La darrera vegada que el Bàsquet Manresa va disputar un play-off va acabar guanyant la Lliga ACB. Fou la temporada 1997-98, en un curs històric i irrepetible del conjunt bagenc, que va aixecar un títol insospitat contra tot pronòstic eliminant equips com el Reial Madrid i derrotant el Tau Ceràmica -l’actual Baskonia- en la final. És l’única Lliga del club. Vint-i-un anys després, els manresans tornaran a jugar el play-off final en l’any del seu retorn al campionat estatal de la màxima categoria. Qui també tornarà a disputar una fase final serà Pere Tomàs (Llucmajor, Balears; 1989). L’aler mallorquí va fer-ho per última vegada vestint la samarreta del CAI Saragossa, ara fa cinc anys, i després de viure una etapa daurada al Joventut de Badalona on va coincidir amb el seu amic Ricky Rubio. Ara, Tomàs ha estat capaç d’oblidar un any horrorós a Bilbao signant una temporada brillant defensant els colors d’un altre club català.

És una fita històrica. 21 anys després d’aixecar l’únic títol de Lliga ACB pel club el Manresa torna a disputar un play-off. Ho senten així?

Quan ho penses d’aquesta manera, sí. Feia molt temps que un equip com el Manresa no estava entre els vuit primers de la competició, un fet que ens fa estar molt orgullosos. Hi hem arribat i ara intentarem gaudir-ho i posar les coses difícils al Madrid.

És un repte molt complicat.

Està clar. Ha jugat la Final Four i està entre els quatre millors equips d’Europa. Aquest any no ha guanyat encara cap títol i suposo que tindran moltes ganes d’aconseguir la Lliga. Però repeteixo, nosaltres no tenim res a perdre i molt a guanyar. Hem d’intentar gaudir-ho i posar les màximes dificultats perquè no els sigui gens fàcil.

Ara ho deia, no tenen res a perdre. Estan totalment alliberats de pressió?

Sí, ser aquí ja és un èxit per a nosaltres. Però també crec que l’equip s’ha caracteritzar per aquesta gana i no venim a jugar els play-offs com si estiguéssim de vacances. No tenim cap intenció de passar dos partits i marxar. Volem competir, seguir fent les coses com les hem fetes durant tot l’any i sortirem a guanyar el Madrid. És molt difícil, en som conscients, però ho intentarem.

El primer partit a Madrid serà clau per arribar amb opcions al Congost.

Aquesta eliminatòria la supera el primer que guanya dos partits i has d’estar concentrat des del primer instant. Tot és molt important i qualsevol error et marca el play-off. Si perdem a Madrid aleshores ja tindrem un match-ball a Manresa i serà més difícil. Però bé, potser aquesta poca pressió que tenim ens ajuda a estar molt encertats i a fer un bon partit.

A què atribueix l’èxit del Manresa d’aquesta temporada?

Sobretot al grup. S’ha fet fort des del primer dia, perquè hem tingut moltíssims canvis i lesions de jugadors clau per a nosaltres, un problema que sempre és difícil d’afrontar. Però l’equip s’ha fet més fort davant les adversitats. També ha estat imprescindible el fet de no buscar excuses. En Joan ens ha reiterat que érem capaços de tirar-ho endavant tot i les lesions i ens ho hem cregut.

Quina part de responsabilitat té Joan Peñarroya en aquesta classificació?

Molt alta. Des del primer dia ens va dir que havíem de tenir una mentalitat guanyadora, que no estàvem aquí només per salvar la categoria. Volia que ens creiéssim que podíem competir tots els partits, no només els de la nostra lliga per tal d’assolir l’objectiu de mantenir-nos a l’ACB. Ha lluitat perquè els competíssim tots i ser capaços de guanyar-ne molts. La gent s’ho ha cregut, hem anat tots a una i ens ha sortit bé.

Ara arribarà el futur. El Manresa té opcions d’Europa, confien en jugar competicions europees?

Això no depèn de nosaltres, sinó del club. Està en molt bones mans, estem fent les coses molt bé i segur que faran el què toca en cada moment. Als jugadors, si ens ho demanes, tenim la il·lusió de poder fer-ho. Ens ho hem guanyat a la pista i voldríem jugar a Europa, però qui ha de fer el pas són els de dalt.

La Penya també s’ha classificat pel play-off. Vostè s’hi va formar i se la sent seva. Com s’ha assolit aquest èxit en el bàsquet català?

Estic molt feliç per la Penya, perquè encara hi tinc molts amics. I especialment molt content per en Carles Duran, amb qui vam viure una situació molt dolenta a Bilbao. A tots dos ens ha anat molt bé aquest any, per això estic content. Ara no sóc a la Penya i puc parlar del Manresa, però està clar que el bàsquet català està fent les coses molt bé. Tenir els tres equips a play-off és molt difícil i feia molts anys que no passava. És per estar-ne orgullosos.

També els equips femenins han assolit grans triomfs.

Catalunya és un lloc on el bàsquet es viu molt. Això fa que hi hagi afició, que els joves vulguin jugar-hi i que, en definitiva, hi hagi molts equips a primer nivell.