El barcelonisme ha estat tota la setmana, la dels tres partits decisius per a Koeman, especulant sobre la tornada d’Ansu Fati i, efectivament, el nou 10 blaugrana ha sortit en el minut 75, ha revolucionat el partit i ha marcat el 3-0 definitiu en el minut 90. El partit s’ha posat molt de cara quan, en el minut 14, ja hi havia un 2-0 en el marcador i tot s’ha pogut ajustar al guió previst, sense ensurts ni entrebancs, també ajudat pel plantejament del Llevant de voler jugar i, dissortadament per a ells, per la poca eficàcia en les ocasions que han tingut, gairebé totes en el darrer tram de la segona part quan el veterà Morales ha entrat en joc.
Koeman, des de la grada, havia disposat un onze amb Piqué i Èric Garcia al mig de la defensa, Mingueza a la dreta (Sergi Roberto ha tingut una gastroenteritis de darrera hora) i Dest per l’esquerra. Un mig del camp fiat del tot a Sergio Busquets, amb el suport dels joveníssims Nico i Gavi, i, al davant, tota la disponible carn a la graella que ara mateix hi ha, Coutinho, Luuk de Jong i Memphis. Com hem dit, en el minut 6, Memphis, envoltat de quatre defensors, entra a l’àrea, s’en fa uns quants i rep una clara falta. És un penal que ningú no protesta i que el mateix Memphis resol amb un xut sec sense donar opció al porter Aitor Fernández, d’endevinar què farà, ja que l’ha xutat sense cap moviment previ, sense gairebé moure’s del damunt de la pilota.
La segona bona notícia és l’estrena com a golejador blaugrana, en el minut 14, de Lluuk de Jong, a passada avançada de Dest i al primer toc. És la jugada ideal per al neerlandès que la resol en carrera i sense que li calgui controlar la pilota. Rematar i prou. No cal dir que el partit pren més tranquil·litat i s’equilibra.
A la segona part, el Llevant, que ja proposava jugar activament a la primera part, ara encara vol jugar més. El Barça, però sap controlar-lo i els minuts transcorren sense ensurts fins a l’hora dels canvis que, en aquest nou futbol amb cinc substitucions, a vegades és com començar un partit nou. El primer ha estat el de Riqui Puig per Coutinho, que havia intentat diverses vegades el seu xut des de l’angle de l’àrea, però encara no està prou afinat. Aleshores, començant pel de Matadepera, que per fi es veu amb força minuts pel davant i no havent de sortir, amb presses en el descompte, intenta fer-se veure. Amb el coixí del resultat, el segueixen altres jugadors que volen acabar les jugades individualment, com si el partit es tractés d’un gran aparador. Sembla que cada jugador es vol reivindicar: Dest primer i Memphis cada vegada acaben les jugades, potser perquè veuen que Luuk de Jong, malgrat el seu gol, no acaba les ocasions que li ofereixen.
Triple canvi en el 75: Demir, Araujo i Ansu, per Gavi, Mingueza i Luuk. Immediatament, Ansu fa una primera jugada de driblings i a la següent cau a l’àrea, en el que podia perfectament ser penal. Segueix el protagonisme d’Ansu, a cada cop que agafa la pilota, i, en una darrera aproximació, en el minut 90, el redebutant engalta un sorprenent xut des de la mitja lluna davant Aitor Fernández, que ho havia parat gairebé tot, i ara reacciona una mica tard. Ansu, jugant-se la groga (que l’àrbitre li perdona) surt del camp i va a abraçar-se amb el metge.
Moment emotiu a part, que esperem que tingui continuïtat, mirant el partit, la clau ha estat trobar-se abans del primer quart d’hora amb 2-0, que ara mateix el Barça necessita tranquil·litat i l’únic que ens sap greu és que la comparació entre el joc proactiu del Llevant de Paco López i el joc més gasiu del Granada i del Cadis, sembla que doni la raó dels dos equips andalusos com a opció per enfrontar-se al Barça, abans que els blaugranes no recuperin seguretat i retorni el joc d’equip i els automatismes. El Barça segueix en construcció, però una totxana primordial, Ansu Fati, és de nou al camp per fer de llinda i de pedra angular per aguantar l’edifici.