Diu la faula clàssica que “la guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes” i menysprea el raïm que no ha pogut abastar per més que ha saltat. Així, els premis esportius, i molt especialment la Pilota d’or, generen tota mena de reaccions i, perquè no dir-ho, enveges. Una tergiversació molt clàssica és la d’adjectivar els esportistes segons si guanyen o perden. Així, en els mitjans de fidelització estatal, sovint veiem “El deportista catalan perdió…” i, per contra “Victoria del español…” i quan la broma dura dècades va calant com pluja fina. Alerta, però, que aquesta malèvola dicotomia no passa amb tots els territoris del regne d’Espanya. Quan Pedri s’endú el premi al millor sub 21, RTVE no té cap problema en singularitzar-lo com a “el canario”. Queda emotiu, curiós, excepcional i folklòric. Ara, per saludar el premi a Alèxia Putellas, tot i el seu discurs fet en català en el moment de parlar del seu club, del Barça, no hi ha dubte que la guanyadora és “española”.
I de les enveges col·lectives, a les individuals, com la rebequeria d’Iker Casillas, que ara resulta que no hi creu en els premis individuals i no s’està de punyetes per expressar-ho. Possiblement, li couen encara els molts gols que l’argentí li ha colat a la seva porteria. L’única disculpa esportiva que té és que cal anar molt enrere per trobar un guardó individual per a un porter:
Cada vez me cuesta más creer en esto de los premios del fútbol.Para mi,Messi,es uno de los 5 mejores jugadores de toda la historia pero hay que empezar a saber catalogar quiénes son los más destacados al cabo de una temporada. No es tan difícil puñeta!Lo hacen difícil otros! 🤦🏻♂️
— Iker Casillas (@IkerCasillas) November 30, 2021