Setmanari digtal i esportiu

Dilluns, 16 desembre 2024

Pensar més enllà dels Jocs Olímpics

El Govern pretén que els JJOO d'Hivern 2030 donin un impuls al Pirineu i hi duguin oportunitats de vida lluny de la gran ciutat

|

- Publicitat -

El comitè organitzador de la candidatura Pirineus-Barcelona per als Jocs Olímpics del 2030 demana que la població l’escolti. El Govern i tots els seus aliats en aquest projecte pretenen explicar-se i donar a conèixer una iniciativa que, diuen, dista del què es coneix tradicionalment com unes Olimpíades, amb una despesa exagerada en recursos i infraestructures que un cop finalitzades les proves passa a ser una llosa per a municipis i administracions, amb milers de milions gastats i amb instal·lacions en desús que acaben fent-se malbé per la poca utilitat que se’ls dona fora de la competició internacional. Habitualment en els JJOO també hi ha lloc per als taurons de l’especulació immobiliària, un extrem que genera pànic als defensors d’un Pirineu lliure, verd i sense edificacions.

És per totes aquestes sospites que la Secretaria General de l’Esport busca un altaveu. La Generalitat vol arribar a cadascun dels catalans per fer-los entendre que aquests Jocs Olímpics res tenen a veure amb les històries de sempre. També admet estar disposada a acceptar la proposta de la CUP de sotmetre el projecte a referèndum perquè, segons expliquen fonts internes, “no ens fa cap por dur la iniciativa a votació”. És més, una consulta vinculant ajudaria els promotors a explicar tots els aspectes de l’esquema dissenyat, que passen inexcusablement per no aixecar cap construcció ni invertir un sol euro en matèria d’organització.

Publicitat

“Les condicions han canviat molt”, expliquen des del Govern. El Comitè Olímpic Internacional no permetrà, d’ara en endavant, que les administracions utilitzin diner públic per finançar uns Jocs Olímpics. Per aprovar la concessió d’una seu, el COI valorarà les infraestructures de les quals disposa el territori i castigarà amb l’exclusió aquelles que tinguin pensat invertir en una instal·lació. En el cas de Catalunya, l’exemple més clar són les pistes de bobsleigh o skeleton, esports de descens en trineu sense tradició al país. “En una trobada amb el president del COI, Thomas Bach, li vam preguntar què passaria si algú ens paga el circuit d’skeleton i la resposta va ser clara: ‘si ens presenten un projecte en el qual es construeixin pistes quedaran automàticament descartats'”, va explicar Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport, en una trobada amb periodistes al CAR de Sant Cugat.

El principal objectiu de la Generalitat, almenys l’explica públicament així, és l’impuls del Pirineu. El Govern posa èmfasi en la necessitat imperiosa de projectar la vista quinze anys després dels Jocs, on pretén haver recuperat un territori del qual en preocupa la seva supervivència. “Ens estem carregant el planeta”, diu Figueras. És per això que l’administració central considera aquests JJOO com una estratègia de país que vagi més enllà de la competició. “La candidatura no té els Jocs com objectiu final”, reitera, sinó que ha de significar la recuperació del Pirineu com una zona atractiva per als propis habitants i per potenciar-ne el desenvolupament amb l’atracció de projectes econòmics que evitin que els residents hagin d’abandonar-los per guanyar-se la vida a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. “Les ciutats creixen més i al Pirineu hi ha un risc real de despoblació”, assenyalen des dels despatxos de la Plaça de Sant Jaume.

Úniques inversions pensant en la mobilitat del país

“No construirem ni un metre d’habitatge”, insisteix el Govern en boca del Secretari General de l’Esport, principal responsable del projecte. “No hi haurà especulació”, reitera, assegurant que l’única inversió pública estarà destinada a millorar les condicions de vida i de mobilitat dels ciutadans de Catalunya. Segons explica la Generalitat, hi ha dos projectes que facilitaran l’arribada als Pirineus, però que es realitzaran independentment de si el Comitè Olímpic Internacional concedeix -o no- els Jocs del 2030 a la candidatura catalana. Actualment, tant la C-16 com la línia 3 de Rodalies que connecten Barcelona amb Puigcerdà són un autèntic desastre. En període de vacances, la carretera -des de Berga fins el túnel del Cadí- es col·lapsa, mentre que diàriament la L3 pateix retards i genera inconvenients als seus usuaris.

Totes dues infraestructures disposen del mínim servei per funcionar. Un carril per banda en el cas de la C-16 i una sola via en el cas del tren. En els propers mesos, el Govern pretén aprovar la construcció d’un tercer carril a la carretera que en permeti millorar la circulació, així com desdoblar la via ferroviària entre Barcelona i Vic i dotar la via actual d’intercanviadors entre Vic i Puigcerdà per augmentar la freqüència dels trens i acabar amb els retards. Aquestes inversions, insisteixen, s’han de tirar endavant amb o sense els Jocs Olímpics.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes