Ho diem molt sincerament: estem encantats de la victòria esportiva de Paula Badosa en el torneig Màsters 1000 d’Indian Wells. Ha estat una victòria de qualitat (7-6, 2-6 i 7-6) sobre Victoria Azarenka i li obre les portes a disputar el màsters. La tenista empordanesa porta una trajectòria ascendent, està fent molt bé les coses i comença a recollir-ne els fruits. Els dos sets que li han suposat la victòria han estat en el tie break, el que té un afegitó de força moral i física. Enhorabona!
Respecte certs aspectes del que envolta una victòria d’aquesta magnitud, no podem fer sinó que lamentar-ho, però no hi tenim res a dir. Si na Paula decideix celebrar-ho com a espanyola, que administrativament ho és, res a dir. Si decideix no fer servir el català en les seves comunicacions públiques a les xarxes, això ja ens costa una mica més d’entendre, però, tenint l’exemple de tot un Pau Gasol, que fa un comiat al Liceu de Barcelona amb el castellà com a idioma principal i amb una sola salutació al seu germà Marc en català, o també veient com Marc Màrquez, a la seva Cervera natal, agraeix el suport dels seus veïns en castellà argumentant que “hi ha membres del meu equip que no el parlen i seria una falta de respecte”, no hi ha res d’estrany.
Ho hem dit moltes vegades: sense tenir un estat ens faltaran moltes coses i una de les quals és visibilitat internacional a través dels nostres esportistes d’elit. Cada un d’ells és lliure, més faltaria, d’amagar la seva catalanitat i voler evitar-se problemes i mals tràngols. Ara, que no s’enganyin, els mals tràngols sovint tampoc no se’ls podran estalviar, que l’imperi solament els acollirà quan siguin guanyadors. És allò tan conegut de “victòria de l’esportista espanyola i derrota de l’esportista catalana”. En canvi, si mai arribem a la independència nacional i esportiva, que no tinguin cap dubte que els abraçarem en totes les circumstàncies, i, abans de res, com ara, reconeixerem la seva vàlua esportiva.