París, la Ciutat de la Llum. París, la Ciutat de l’Amor. I, França, el país del futbol. La societat francesa, que encara gaudeix de l’or del Mundial de Rússia, ha donat la benvinguda a una Copa del Món femenina destinada a canviar el present per un futur més igualitari. L’emoció viscuda al Parc dels Prínceps, en el partit inaugural entre França i la República de Corea, s’ha transmès a través de la mirada de les amfitriones que, amb el pas dels anys, s’han guanyat l’admiració tan d’esportistes com de seguidors.
El bressol del futbol francès, Le Havre. La passió vinícola de la Vall del Roine. La bellesa dels Alps. L’assolellada costa mediterrània. Nou indrets rebran els 52 partits de les 24 seleccions que lluitaran pel títol mundial. Fa anys que l’èxit de l’Olympique de Lió i del París Saint-Germain a la lliga francesa i a Europa ha catalogat França com un dels països més potents i desenvolupats de les competicions femenines. Un fet que li ha valgut, merescudament, per convertir-se en la seu del Mundial d’enguany. Un altre estiu memorable.
Les Bleues no s’han guanyat aquesta categoria en un obrir i tancar d’ulls. La Ciutat de la Llum va il·luminar el camí de les futbolistes a finals dels vuitana amb els pioners Femina Sport, En Avant i Les Sportives de Paris. En aquell moment, com que la federació francesa no reconeixia l’esport practitat per dones, la competició es portava a terme dins de la Fédération des Sociétés Féminines Sportives (FSFS). L’esclat de la Segona Guerra Mundial va comportar la prohibició de qualsevol activitat esportiva femenina fins que, ja als seixanta, el futbol va sortir de l’ombra. El periodista Pierre Geoffroy va contribuir en la fundació de l’equip nacional, convertint-se en el primer entrenador, fins que va obtenir el reconeixement de la Federació de Futbol Francesa (FFF) el 1970. La creació d’una lliga oficial, quatre anys després, ha estat la recompensa de la lluita de jugadores històriques com Alice Milliat, Élisabeth Loisel, Marinette Pichon o Sandrine Soubeyrand.
L’herència futbolística l’han recollit els referents que han protagonitzat la primera victòria de la Copa del Món. És la tercera vegada que les franceses disputen la competició i l’equip de Corinne Diacre té un objectiu molt clar: superar els quarts de final de Canadà 2015 i la quarta plaça d’Alemanya 2011. Les Bleues s’han imposat fàcilment a les coreanes (4-0), que no han tingut cap opció de marcar a la porteria de Bouhaddi. La màgia de Eugénie Le Sommer, autora del primer gol; la contundència de Wendie Renard, que ha meravellat a tothom amb dues rematades de cap; i la imparable Amandine Henry, liderant les passes de l’equip i sumant el quart, són les principals referències del salt qualitatiu del conjunt francès. París, en el seu dia, es va guanyar l’admiració de tothom en ser la primera ciutat que il·luminava els carrers i edificis amb electricitat. Ara, la metròpoli torna a fer valer la seva condició de Ciutat de la Llum. I, aquesta vegada, amb el primer raig d’una nova era.