En els darrers anys l’Olympique de Lió s’ha adjudicat l’etiqueta de líder. Els èxits i la gestió del club francès han portat l’equip femení a ser el més potent d’Europa i a consolidar-lo com una referència mundial. L’aposta del president Jean-Michel Aulas, quinze anys enrere, ha crescut fins a omplir les vitrines amb 14 títols de lliga -els 13 últims seguits-, 5 Lligues de Campions i 10 Copes de França. Aquest és el tòtem que el Barça haurà de tombar per aixecar el primer títol europeu de la història el proper 18 de maig a Budapest. “El fet que l’Olympique de Lió sigui el favorit ens treu pressió. Estem acostumats a haver de guanyar sempre i això ens pot beneficiar”, ha afirmat Lluís Cortés, que aquesta setmana ha renovat el seu contracte com entrenador blaugrana. El tècnic també ha remarcat que “no sempre guanya el que, a priori, tothom etiqueta com a favorit. Però està clar que hem de fer moltes coses bé per poder guanyar”.
Durant els darrers anys el poder al continent s’ha disputat entre l’Olympique de Lió, el Wolfsburg i el París Saint-Germain, malgrat que les lioneses són les qui han sortit victorioses de les tres últimes edicions de la competició. L’objectiu del combinat de Reynald Pedros? Sumar el quart trofeu consecutiu que, a més, suposaria el cinquè triplet del club. “Sí, som favorits i assumim aquest estat amb tota la humilitat. No m’importa escoltar-ho perquè per mi té sentit. Acabem de guanyar dos títols i també volem aquest”, ha assegurat el tècnic francès.
La trajectòria del Lió com a finalista europeu va començar el 2010, en perdre als penals davant del Turbine Potsdam, a qui va succeïr com a campió la temporada següent després de vèncer per 2-0 a la final de Londres. El 2012 les franceses van aconseguir el segon trofeu contra el FFC Frankfurt. Però va ser la fortalesa del Wolfsburg la que va trencar les esperances d’aconseguir un nou títol, ja que les alemanyes es van coronar campiones per la mínima. L’Olympique es va treure aquesta espina el 2016 quan, de nou a la final, va batre el conjunt verd a la tanda de penals. El regnat francès havia tornat. El 2017 va ser el PSG qui va perdre, també des dels onze metres, i l’any passat el Wolfsburg es va veure superat a la pròrroga.
Enguany pot ser el Barça qui acabi amb l’hegemonia de les lioneses, de qui Lluís Cortés ha remarcat la feina de tots aquests anys: “Aquest club ens porta anys d’avantatge, ja que fa molt temps que aposten i inverteixen en futbol femení. Nosaltres ens hem afegit més tard i, per tant, són un referent i un model a seguir. A tots ens agradaria estar al lloc d’un equip que ha guanyat les tres útimes Champions. Nosaltres ho hem de fer a la nostra manera, sense oblidar qui som”.
El camí a Budapest
El camí de l’Olympique de Lió per classificar-se per la seva vuitena final no ha estat prou plàcid fins a les semifinals. Les franceses es van desfer de l’Avaldsnes als setzens amb un global de 7-0, mentre que un contundent 13-0 final va acabar amb l’Ajax als vuitens. Els quarts de la competició van oferir un duel apassionant davant del Wolfsburg, que no va poder imposar-se davant d’una plantilla experimentada a nivell internacional, formada per jugadores de renom com Eugénie Le Sommer, Wendie Renard, Dzsenifer Marozsán i Ada Hegerberg, la primera guanyadora de la pilota d’or. De fet, Renard i Le Sommer, juntament amb Sarah Bouhaddi, han format part de l’equip que ha guanyat les cinc Lligues de Campions, mentre que només Bouhaddi i Renard han jugat en totes les finals disputades. Kheira Hamraoui, ara blaugrana, va estar present en les dues últimes consecucions del títol, però aquest any no podrà jugar per l’expulsió en la tornada contra el Bayern de Munic. “És una baixa important perquè ens ha aportat molt durant la temporada”, ha assenyalat Cortés.
El Chelsea, el rival de les semifinals, ha estat qui ha complicat més la feina al conjunt lionès. “Tothom va pensar que l’Olympique seria superior, però el Chelsea va ser intel·ligent, aprofitant els espais que deixen quan ataquen. Físicament tenen la capacitat de recuperar la posició, però tenen carències i punts dèbils, quan perden la pilota estan desprotegides. No estan acostumades a jugar defensant o sense tenir la pilota. És sobre això el que intentarem treballar”, ha explicat el tècnic blaugrana, amb les idees molt clares. El Lió no va poder sentenciar l’eliminatòria en el partit d’anada a França, on es va imposar amb un ajustat 2-1. El duel decisiu al territori de les ‘blues’ va acabar amb un empat a un, que les angleses van tenir opcions de desfer fins al final.
L’únic antecedent
Només hi ha un precedent per agafar referències: els quarts de final de la temporada passada. Les franceses van portar el pes del partit d’anada (2-1) i van desplegar bona part del seu joc en el terreny del Barça. Tot i així, el gol de Patri Guijarro va deixar les esperances suficients perquè l’equip blaugrana tingués opcions de superar l’eliminatòria al Miniestadi. De fet, el somni hagués pogut fer-se realitat, ja que a la tornada el Barça va patir menys, plantant cara al vigent campió. Malgrat tot, un polèmic gol de Le Sommer va impedir que les culers continuessin el seu camí. “El Barça té molta qualitat a nivell individual i sap com donar la volta quan està en dificultats. Ha millorat en comparació amb l’any passat. El Chelsea ens va posar més impacte, més intensitat. El joc del Barça és de repetició de passades i basat en la tècnica. Caldrà estar alerta, ja que serà una baralla més tàctica que física”, ha explicat Reynald Pedros.
La plantilla blaugrana viatjarà al complet a Budapest per intentar endur-se el trofeu, fidels a l’estil i l’identitat que les ha acompanyat durant tot el curs. “Tenim un model molt clar i ens equivocaríem si féssim alguna cosa diferent a la que estem acostumades. Hem de ser fidels a la nostra idea. Hi ha matisos que cal modificar per condicions individuals i del rival. En això hem estat treballant en els últims dies. Però no en un plantejament molt diferent perquè no seríem capaces de tenir èxit”, ha assegurat Lluís Cortés, que ha recordat la dificultat en el duel contra el Bayern a casa, on el Barça va patir més del compte, malgrat que va ser capaç “d’adaptar-se i resoldre la situació”.
D’aquesta manera, el tècnic culer ha mostrat unes consignes senzilles i molt lúcides a l’hora d’enfrontar-se al millor equip d’Europa: “A nivell defensiu hem d’estar juntes, en horitzontal i en vertical, evitant els duels individuals d’u contra u. Cal que sempre tinguem una jugadora a prop. Estem capacitades per fer-ho i ens tocarà córrer més que mai. Serà un dia per no estalviar-se cap esforç i per donar el màxim”. El factor psicològic, com en qualsevol final, també jugarà un paper fonamental en ambdós equips. Però, pel que fa al Barça, Cortés ha alertat que cal un equilibri: “No serà necessari motivar-les, ja ho estan. Però cal trobar un punt òptim entre motivació i confiança, perquè un excés de motivació tampoc ens pot ajudar”.
“La final és un procés, un camí que no acaba dissabte”
Guanyar la Lliga de Campions, a banda de servir per fer història, és l’oportunitat del Barça per segellar la tasca que s’ha fet durant anys per part del cos tècnic, de les jugadores i del club. És la demostració i la consolidació del bon estat de forma del futbol a nivell nacional, ja que mai abans cap equip del territori havia assolit aquesta fita. Tal com ha afirmat Lluís Cortés, “és un reconeixement a la feina que ha fet el club des de la professionalització de la secció femenina, però també a nivell nacional per la bona tasca que fan clubs, federacions i escoles. Per nosaltres, hem de presentar que som un equip preparat per disputar la Lliga de Campions contra qui sigui”.
Malgrat tot, és cert que encara queden molts aspectes per millorar des de totes les vessants de l’esport: “La final és un procés, un camí que no acaba dissabte. S’han fet bé moltes coses, però també cal millorar a nivell nacional i de club. Estem en el camí correcte, però cal millorar, sinó haguéssim guanyat la Copa i la Lliga. Dissabte no serà una definició de si es fan bé les coses o de si s’han consolidat. Crec que seria afegir una pressió que no ens correspon”. Passi el que passi, la il·lusió de competir a la final europea passarà a ser un fet real per a les blaugrana, moltes de les quals han viscut gran part de la seva carrera esportiva al club. Un destí inesperat després que s’hagin esvaït els dos títols que formaven part dels objectius principals de la temporada. I cada cop queda menys per saber si el Barça aconseguirà destronar les reines.