Arriba una altra final. Sento molts comentaris al respecte, que si firmaríem l’empat, que pensem que és el Sevilla.
Sí, és el Sevilla, i juguem al Pizjuán, però la pressió la tenen ells. La setmana passada, per fi, vàrem aconseguir els ansiats 3 punts a casa, i això ens referma en el missatge del “bon camí”. Però no és només això. Per primer cop, la dinàmica de l’equip és positiva i això ens ha de servir per sortir convençuts a guanyar el partit.
Hem sigut capaços d’empatar a casa amb un Barça. Hem sigut capaços de guanyar al camp del Villa-real, i hem sigut capaços d’aconseguir els 3 punts més importants del que portem de temporada, a casa i amb un rival directe.
Hi ha dubtes amb l’alineació, però hem de pensar que comptem amb un dels millors davanters de la lliga, sinó el millor, que és capaç, ell sol, de millorar el joc de molts jugadors que, fins ara, estaven amagats.
Raúl de Tomás ha demostrat, en cinc partits, que és capaç de revifar un partit en una jugada. I això ho hem d’aprofitar, l’equip ha demostrat que ho sap aprofitar.
Així que no, no podem firmar un empat. Les finals es juguen per guanyar-les i un cop acabat el partit, ja l’analitzarem.
Jo, abans de començar qualsevol partit, només firmo la victòria.