“Jo a la feina no puc dir que avui no hi puc anar. I al meu entrenador no li puc dir que no vaig a entrenar”, ha explicat Sheila Dixon, jugadora del primer equip de bàsquet del Barça, ara mateix en la quarta posició de la segona categoria estatal. “Necessitem professionalitzar l’equip per poder dedicar-nos 100% al bàsquet. D’una altra manera, serà pràcticament impossible aconseguir pujar de categoria. Juguem contra conjunts que entrenen sis dies a la setmana i nosaltres no ho podem fer per falta de disponibilitat d’horaris al pavelló“.
La jugadora nord-americana ho ha dit a la jornada Barça: femení, plural, presentada per la periodista Marta Carreras, que el club català ha organitzat amb motiu del 8-M a l’Auditori 1899. “Estic totalment d’acord amb l’opinió de la Sheila”, ha afegit Camila Maldonado, capitana del primer equip de voleibol. I ha exposat el fet d’haver-se plantejat algun cop deixar l’esport en no poder compaginar-lo amb una altra feina, amb els estudis i amb la vida personal a causa de no ser professional. Anna Bové, atleta del club; Daniela Blanco, patinadora blaugrana i Florencia Samaja, jugadora del primer equip d’hoquei herba, també han compartit els seus problemes per ser esportistes.
L’Auditori 1899 ha estat ocupat per centenars de persones que han escoltat durant la matinal els diversos debats i conferències que han tingut lloc, els quals han abordat la situació de la dona des d’una visió estrictament esportiva, des de la marca i la publicitat, i des de la comunicació igualitària. És d’agraïr aquesta iniciativa per part d’un club -i del Grup Edelmira Calvetó- que, a dia d’avui, encara afegeix l’adjectiu femení darrere del substantiu Barça per referir-se als seus equips de noies -i no escriu masculí quan parla dels seus conjunts formats per nois- i que només té professionalitzat el futbol. Però el problema és evident que no té únicament color blaugrana. Els clubs esportius només dediquen un 0,4% del seu pressupost a l’esport practicat per dones.
Mària Vallès, la directora general de la Fundació FC Barcelona, ha estat l’encarregada de presentar els resultats d’un estudi realitzat per la Fundació sobre els problemes que s’han trobat les esportistes que formen part de club. La majoria de les 32 noies entrevistades van explicar que a l’hora d’escollir l’esport que practicarien va tenir un gran pes l’opinió dels seus pares i el seu entorn, i que aquests estaven influenciats per allò que la societat creu que és un esport masculí i un de femení -això sobretot comporta dificultats en triar el futbol-. També van exposar el greuje comparatiu que es van trobar respecte els seus germans masculins en el fet de donar-los suport per practicar esport.
Altres barreres mencionades van ser el dèficit de finançament i patrocinadors; la poca cobertura mediàtica dels partits i dels èxits esportius femenins; la priorització de les categories masculines en els clubs; les diferències salarials i d’equip tècnic; les instal·lacions deficients i l’estructura directiva masculinitzada. I les 32 van afirmar haver patit diverses formes de discriminacions al llarg dels seus itineraris esportius, sobretot quan van arribar al més alt nivell.
Durant la jornada, s’ha lliurat el premi Edelmira Calvetó, el qual homenatja a la primera dona que va ser sòcia del FC Barcelona, a les exjugadores de bàsquet Encarna Hernández i Maria Planas.