Sense personalitat, sense pilota, sense criteri, sense pressió, sense mobilitat en la zona de tres quarts de camp i sense voluntat de trobar Lionel Messi perquè les jugades ofensives tinguin cert sentit. Per al ’10’, l’Argentina és un malson. Una situació paorosa que es reprodueix en bucle, una seqüència de repeticions que no té aturador. Messi viu, de la mateixa manera que ho fa Bill Murray en Atrapat en el temps, un dia de la marmota permanent que provoca la sensació de necessitar canvis radicals perquè el capità del Barça somrigui lluint el braçal amb l’albiceleste. Ni amb un nou dibuix tàctic, amb Leandro Paredes i Giovani Lo Celso acompanyant-lo en la creació, l’Argentina és capaç de mostrar bones prestacions.
L’equip és jove i inexpert, i té molt temps per créixer i afrontar nous reptes amb opcions reals de conquerir títols, però la posada en escena en el primer partit oficial de Lionel Scaloni a la banqueta ha quedat lluny d’allò que l’afició esperava. La selecció argentina no és favorita per alçar la Copa Amèrica del Brasil, així ho van reiterar el seleccionador i el mateix capità en la prèvia, però la seva actuació davant la Colòmbia de James Rodríguez evoca l’etapa de dubtes viscuda després del debut en el Mundial de Rússia i desperta els fantasmes de l’empat davant Islàndia d’avui fa exactament dos anys.
L’Argentina necessita quelcom més. No se’n surt ni amb la pilota, ni sense ella. Pateix amb una pressió rival i creua els dits quan el seu contrari avança en direcció la seva pròpia porteria. No domina ni l’esfèrica, ni els espais a la gespa, ni els temps del partit. Sempre a remolc, l’Argentina i Messi segueixen sentint-se profusament incòmodes, incapaços de desfer la teranyina rival al voltant del ’10’ i essent estèrils prop de l’àrea rival tot i comptar amb generadors d’accions de gol com el Kun Agüero i Ángel di María. Tots dos han acabat substituïts en el primer partit de la fase de grups del torneig continental sense haver inquietat una sola vegada la porteria del veterà David Ospina.
Messi no troba aliats quan vesteix amb l’albiceleste. Ni tan sols els seus amics, amb qui disposa de la màxima confiança personal per construir un petit oasi de bon futbol enmig del desert. Ni entenen les seves idees, ni ell és capaç d’interpretar un caos d’una incongruència indesxifrable després de tants anys i tants campionats decebedors. Davant Colòmbia, nova derrota -merescuda, amb gols de Roger Martínez i Zapata- i noves incerteses que Scaloni haurà de resoldre abans d’afrontar la segona jornada enfront Paraguai. La primera final d’aquest nou torneig arriba massa aviat. L’Argentina segueix essent la de sempre.