Habitualment començo a escriure les contracròniques dels partits del Barça durant la primera part del partit. En el curs 2018-19 no havia tingut cap problema en fer-ho així fins avui quan, embadalit amb el torrent de tensió èpica viscuda al Camp Nou, m’he hagut d’esperar fins al descans per ser capaç de teclejar aquestes línees. Encara no hem tirat a la brossa el gener i ja hem viscut la primera nit màgica de la temporada blaugrana -perquè considerar esotèric remuntar un 2 a 1 al Llevant és d’equip de mitja taula-.
Aquest tipus de vetllades solen celebrar-se a la primavera o, almenys, amb l’anhel proper de la seva arribada. Però les circumstàncies irregulars que esdevenen en l’equip d’Ernesto Valverde aboquen a sorpreses vitals. Un se n’adona que aquell gol que acaba de presenciar al Camp Nou és rellevant si els seus veïns de seient busquen de forma esbojarrada una persona propera, a vegades un misteriòs desconegut, per abraçar-lo amb pany i cadenat. I aquest fet ha tingut lloc en aquesta nit màgica quan Cillessen ha aturat el penal a Banega i quan poc després Rakitic ha empatat l’eliminatòria.
Avui, a les 21.30 h, l’entrenador de Viandar de la Vera ha mostrat l’onze de gala que demanen amb megàfons els animadors de l’estil Barça que ha abandonat durant els últims temps el Barça. Amb Arthur com a brúixola, amb Coutinho -Dembélé també el comptem com a titular- desfent-se de les lleganyes de l’apatia i amb Cillessen fent-se passar pel bessó de Ter Stegen ha sortit l’equip a remuntar el 2 a 0 deI Sánchez Pizjuán. I amb la hipocresia valverdista com a bandera en demostrar que enguany a la Copa del Rei s’està gestionant la plantilla d’una manera molt semblant a la de l’edició anterior.
Leo Messi ha aprofitat el penal que li han fet per mostrar davant centenars de milers de persones que ell, fa uns anys, va cursar primer de Psicologia a la Universitat de Barcelona però que, per culpa del poc temps que li deixava el futbol, ho va haver d’aparcar. Ja ens havia acostumat, encara que últimament se n’havia oblidat, a regalar penals als seus amics Luis Suárez i Neymar. Allò que no esperàvem és que decidís que qui havia de llençar el penal més decisiu que l’equip blaugrana ha xutat aquesta temporada fos un jugador amb seriosos problemes d’autoestima futbolística: Coutinho. El brasiler no només l’ha transformat, sinó que també ha estat l’autor del gol que ha remuntat l’eliminatòria i li han anul·lat el seu tercer en un tram de partit que l’ha portat a digievolucionar.
Beneïda hipocresia, Don Ernesto, amant de la fotografia! I quina hipocresia la del Camp Nou, el qual després d’haver gaudit d’uns primers 65 minuts màgics s’ha començat a impacientar i ha repartit improperis als seus jugadors quan el Sevilla ha retornat a l’eliminatòria! I quin atreviment, Don Ernesto, en substituïr Rakitic, i no Arthur, per donar entrada a Arturo Vidal! La meravella del 6 a 1 prefereixo que l’expliqui el cronista.