El Barça va resoldre amb encert el primer compromís important de la temporada. El Miniestadi va viure un partit clau, on les jugadores blaugrana van aconseguir capgirar una eliminatòria a la Lliga de Campions que els anava en contra. Era massa aviat per dir adéu a Europa i l’equip va demostrar la seva fam per arribar fins al final de la competició. Elles van fer la feina. Quina va ser la seva mala sort? Jugar una estona abans que l’equip masculí del club.
Tothom es lamentava per la derrota inesperada en Lliga al camp del Leganés. Una tristesa suavitzada per la també desfeta del Madrid davant del Sevilla. En comptes d’agafar-nos a les misèries dels rivals per sentir-nos una mica millor, per què no ens alegrem per una remuntada que ha permès l’accés als vuitens de final? El futbol femení, i el Barça en el cas que ens ocupa, va començar a ser més visible a la premsa gràcies als mèrits aconseguits per les esportistes. Fa un temps, sense mèrits no hi havia ressò, un fet que encara succeeix en esports minoritaris i que s’aguditza quan es tracta d’esport femení. Es dóna més cobertura? Sí. Apareix a les portades dels diaris? També, a vegades. Però el dia que coincideixen ambdós equips, masculí i femení, quan es tracta d’equiparar el joc, es demostra que encara no es dona la mateixa importància.
La gesta de les blaugrana ha quedat en un segon pla. Durant la retransmissió a BarçaTV la pantalla es va fer més petita per donar espai a l’estona d’escalfament a Leganés. A l’escalfament. Els principals diaris esportius van reservar un espai minúscul a les seves portades per la remuntada. En mirar la seva edició digital, havíem de baixar molt per trobar-ho, lo suficientment avall com per abandonar la pàgina web abans d’hora. La notícia només estava col·locada en un lloc visible a La República Esportiva, al diari ARA i a la secció d’esports del 324.
Si la situació fos a la inversa, si els jugadors del Barça s’haguéssin jugat l’accés als vuitens de final de la Lliga de Campions i, per contra, l’equip femení hagués perdut en Lliga contra l’últim classificat, què hauria passat? Segurament elles no tindrien ni un espai a les portades, ni cap televisió retransmetria el partit en paral·lel al dels seus companys, ni tothom es lamentaria tant per la derrota. Encara serien més invisibles.