A la final del Roland Garros 2020 s’ha vist el millor tenir que actualment es pot veure. El resultat pot semblar molt clar, 6-0, 6-2 i 7-5, però hi ha hagut punts de bellesa i qualitat excepcionals, especialment en el primer set, el del guarisme més extrem i que semblaria que hgi estat un passeig del manacorí. No ha estat així i, si totes les lluitadíssimes pilotes han caigut majoritàriament del cantó de Nadal, és perquè el balear hi posava una miqueta més, una convicció mental, a més de la potència física, fora de tot estàndard.
Djokovic veia com contínuament les pilotes decisives no eren per a ell, no pas per errors propis sinó per aquella mica més de seguretat i aplom que presentava el seu contrincant. Quan, en el tercer set, el balcànic ha igualat a tres jocs, simplement tornant-li a Nadal el break i així igualar de nou el set, Djokovic ho ha celebrat gairebé com si fos una victòria, però, un cop més, Rafa Nadal no ha dubtat gens ni mica en la seva convicció i s’ha endut el partit, insistim, per sobre de tota tècnica, de tota potència física, per seguretat i aplom personal i perquè la pista Philippe Chatrier és casa seva.
Les xifres són imponents: és la seva victòria número 999, són 60 Grans Premis vençuts, 20 Gran Slam i 13, sí, tretze, torneigs de Roland Garros.