L’ordre de Leo Messi desordena el dels altres. Les seves cavalcades avancen mitjançant un instint i una tècnica superlatives i, si proves de frenar-les segons la teva lògica racional, descobreixes que la pilota i el cos de l’argentí ja es troben en una altra dimensió espacial. Són un video de Youtube accelerat x1,3. Fent honor al significat de ‘messy’ -desordenat-, l’adjectiu anglès que sona igual que el seu cognom, el 10 ha estat l’únic blaugrana capaç de desordenar el Liverpool al Camp Nou i ha despertat el Barça quan el partit estava més a prop de l’empat que del segon gol dels catalans. En set minuts, ha situat el Barça a la glòria.
Jürgen Klopp es va prendre com una amenaça el desig estiuenc de l’argentí. Però hi ha algunes amenaçes que, almenys, deixen l’opció de desaparèixer si hom fa alguna acció, un sacrifici, a canvi. Messi no està disposat a acceptar res que no sigui alçar l’orelluda l’1 de juny al Wanda Metropolitano.
L’inici català ha estat dubitatiu, però sense arribar al nivell dels primers minuts de la tornada davant el Manchester United que tant poc li van agradar a l’argentí. Després, el salt al camp d’un espontani amb una samarreta demanant la llibertat dels presos polítics i, sobretot, la lesió de Keïta, han enlentit el ritme del partit i han anestesiat la cridòria de l’afició blaugrana.
Jordi Alba ha trobat una escletxa per on s’ha colat una llum pertanyent a la final del Wanda Metropolitano i una pilota que ha arribat a Luis Suárez perquè aquest anotés un gol estil Anfield. El Barça havia aconseguit desfer-se de la pressió del Liverpool i convertir-se en el guionista de la història. Tothom ha aportat tant en atac com en defensa -imprescindible sense la contenció de la pilota d’Arthur- i només algun moment inspirat de Salah i Mané han incomodat l’estabilitat anímica blaugrana durant el primer temps. La imatge del minut 45 ha estat la de Leo Messi i Luis Suárez capcots. No pel resultat, sinó per un extraordinari esforç físic que ha fet la vida impossible als defenses anglesos. La postura dels protagonistes de la fotografia ha recordat a la de dos atletes que acaben de còrrer una marató.
Ernesto Valverde ha demostrat que ahir el joc de l’Ajax no el va meravellar. O, potser el va meravellar tant, que no ha considerat possible acostar-se amb el Barça actual a aquella excel•lència de joc de posició i ha preferit plantejar-li al Liverpool un joc de tu a tu en l’aspecte físic mitjançant l’entrada a l’onze titular d’Arturo Vidal per Arthur. Una vegada la pilota ha començat a rodar, el migcampista xilè ha demostrat tenir capacitat de formar part de la teranyina de construcció del joc blaugrana. Sobretot, si s’escull jugar a base de transicions ràpides, sense mig del camp, i no a partir de la possessió de la pilota -l’ha guanyat el Liverpool amb un 52%-, com voldria gran part de l’afició culer. Però, sobre el terreny de joc, almenys avui no s’ha vist aquell Vidal embogit que gairebé acaba expulsat als 30 segons de saltar al camp a Old Trafford.
L’esforç del primer temps que ha comportat el plantejament de Valverde s’ha vist reflectit en el segon en forma d’imprecisions a l’hora de construïr les transicions provocades pel cansament. I el Liverpool ha començat a tirotejar la porteria de Ter Stegen. Aleshores, la solució que ha trobat el Txingurri és donar entrada a Semedo en el lloc de Coutinho per passar d’un 4-3-3 a un 4-4-2. És a dir, per tapar-se dins la manta amb l’objectiu de no passar gaire fred. Valverde ha prioritzat no encaixar cap gol per davant de la possibilitat de posar més terra pel mig en l’eliminatòria. Però el Barça té un geni que és capaç de decidir tot sol el destí del seu equip.