El mític jugador basc, Telmo Zarra, ha estat gairebé seixanta anys el millor golejador de la lliga estatal obtenint sis vegades el premi que popularment es coneix com a “pichichi” a les lligues 44-45, 45-46, 46-47, 49-50, 50-51 i 52-53, sis temporades gairebé consecutives en vuit anys.
A Leo Messi, que l’ha superat en aconseguir el seu setè pichichi, li ha costat dos anys més, ja que el seu primer trofeu de màxim golejador va ser la temporada 2009-10 i aquest setè guardó és ara a la temporada 2019-20. I llàstima que no existeixi el premi al millor “assistent” que també se l’enduria, ja que la versatilitat del joc de l’argentí l’ha fet col·laborar molt directament en la majoria dels altres gols culminats pels seus companys. Un recompte no oficial li atorga vint-i-una assistències directes de gol.
Aquest és l’únic consol del barcelonisme en aquest trist final de lliga, malgrat l’àmplia victòria en el darrer partit a Vitòria, ja intranscendent per ambdues parts, en golejar l’Alabès per 0-5, amb dos gols de Messi que segellaven el pichichi, amb un total de 25 dianes, davant l’únic possible perseguidor, el madridista Benzema amb 21 gols, que no ha marcat en el darrer partit dels blancs contra el Leganés.
Del partit del Barça a Vitòria, solament se’n pot treure la conclusió positiva de veure com l’home etern, Leo Messi, es va entenent amb cada generació de jugadors amb talent que li arriben i, efectivament, amb Riqui Puig i Ansu Fati, l’argentí hi troba bones connexions i entesa. Les xarxes anaven plenes d’aquest fet que molts ho relacionaven amb la necessitat d’un retorn a les essències més pures del barcelonisme de les darreres dècades, de Cruyff a Guardiola. L’esbojarrat calendari d’aquesta atípica temporada brinda al Barça una nova oportunitat, la Champions, en el que serà fonamental, per a la imatge del club, superar l’eliminatòria amb el Nàpols el propvinent 8 d’agost.