Lionel Messi ja exerceix com a capità del Barça. La sortida d’Andrés Iniesta en direcció al Japó, després de divuit temporades vestint de blaugrana i de dues essent-ne el primer representant del vestidor, ha facilitat l’ascensió del millor futbolista del món al graó més alt en el repartiment de galons i responsabilitats. A Messi no li pesa el braçalet. En el seu primer partit oficial essent el capità de l’equip, l’argentí ja va liderar el conjunt català en la consecució de la Supercopa d’Espanya davant el Sevilla, havent de remuntar un marcador advers i refent-se d’uns minuts inicials de mala circulació i desordre tàctic.
I en la presentació de l’equip davant una petita part de la seva afecció -el Camp Nou va omplir-se de turistes i seguidors de Boca Juniors-, Messi ja va demostrar tenir les idees molt clares i assumir sense cap tipus de vergonya el lideratge institucional del vestidor. A l’astre argentí no li agrada parlar. Almenys, quan les seves paraules poden ser analitzades per tothom. Ni davant dels mitjans de comunicació, ni quan s’ha de dirigir als seus fans. Sempre havia preferit parlar al camp, sobre la catifa verda. I amb una pilota als peus.
Però aquesta temporada, Messi ha hagut d’assumir el rol de capità i tot el què aquest càrrec comporta. Essent més directe que els seus antecessors, a qui va citar abans de posar-se l’estadi a la butxaca, el ’10’ va recordar sense aprensió la desfeta de Roma per, de manera consecutiva, traslladar l’esperança de grans títols de la gespa a la graderia. “Farem tot el possible perquè aquesta copa tan bonica i tan desitjada per tots torni a ser aquí, al Camp Nou”, va etzibar sense pèls a la llengua.