El fantasma de la repetició del guió de fa tres temporades ha aparegut quan, directament, s’ha repetit el guió de fa tres temporades: el Barça també va visitar el feu del Vila-real en la jornada 30. Aparentment, la lliga estava sentenciada. I, com avui, es va avançar 0 a 2 ben aviat. Però, aleshores, Bakambu i Mathieu en pròpia porta van anivellar el partit i l’equip de Luis Enrique es va endinsar en una crisi de resultats de l’abast de tres derrotes consecutives en els següents partits de lliga i una eliminació als quarts de final de la Champions League a mans de l’Atlètic de Madrid. De tal dimensió va ser la davallada que tant Sergio Busquets com Ernesto Valverde la van recordar dissabte en finalitzar el derbi davant l’Espanyol amb la intenció de no repetir errors.
La primera de les derrotes de la sèrie va tenir lloc el dia de l’homenatge a Johan Cruyff, al Camp Nou davant el Reial Madrid, el perseguidor d’aquell curs a la lliga -d’aquí a quatre dies el perseguidor d’aquesta temporada, l’equip de Diego Simeone, visita el feu blaugrana-. Resultat: d’onze punts d’avantatge -abans de la jornada d’avui n’eren 10 a falta de saber qui s’emportarà el goal average- respecte els blancs a zero en només quatre jornades de difèrencia. La salvació de l’equip català va ser el fet de mantenir el goal average favorable i guanyar els cinc enfrontaments restants amb un parcial de 24 gols a favor i cap en contra per aixecar -és un dir perquè el trofeu no estava present- la lliga a Los Cármenes.
A l’Estadi de la Ceràmica, el fantasma s’ha fet visible amb forma quatricèfala. Chukwueze, Ekambi, Iborra i Bacca. I Santiago Cazorla de jugón. Ni l’aparició de Leo Messi al terreny de joc, el millor repel·lent de formes fantasmagòriques, ha evitat en primera instància la presència maligna. Només seixanta segons després que l’argentí substituís Coutinho, el Vila-real, que 72 hores abans havia patit com el Celta li remuntava precisament un 0 a 2, feia el tercer gol per culminar l’èpica remuntada provisional.Les normes de la física s’han transformat en el minut 23 amb el primer gol local i, a partir d’aleshores, l’Estadi de la Ceràmica s’ha convertit pel Vila-real en un trampolí digne de l’estació alemanya de Garmisch-Partenkirchen. Els fantasmes tenen amics. I a més d’un culer se li han aparegut altres matinades negres. Alguna, de flaire romana.
Tant la ja donada per feta derrota blaugrana com l’empat final són inofensius pel conjunt d’Ernesto Valverde des del punt de vista resultadista perquè poques segones parts de pel·lícules aconsegueixen ser tan potents com les primeres. Però els dubtes ja tornen a estar sobre la taula i les excel·lents sensacions de solidesa dels últims mesos -aconseguides després del 3 a 4 davant el Betis- de cop s’han espessit de cara al futur himalaïenc que li espera al Barça. El Barça, aquell equip que té dos genis a les seves files capaços d’un gir de guió digne de M. Night Shyamalan. I, així, inesperadament, el seu afeccionat acaba ficant-se al llit fent memòria de la igualada a 4 davant el Vila-real de la temporada 2000-01 després d’anar perdent per 3 a 0 en el minut 20.