Envoltat de múltiples especulacions periodístiques i just en el mateix dia que acostuma a ser una gran jornada per al barcelonisme (la presentació de la nova plantilla en el trofeu Joan Gamper) en Lionel Messi, aquell que d’adolescent demanava que recordéssim el seu nom, s’ha trobat amb una riuada de gent al voltant del Camp Nou i amb una sala de premsa curulla de mitjans de tot arreu.
Entre el públic, a les primeres files, no tan sols hi havia la família i la majoria de l’actual plantilla sinó també altres llegendes del club com Xavi i Puyol que en lloc de trobar-se amb una versió, la del jugador, sobre la impossibilitat de continuar jugant en el Futbol Club Barcelona, han sentit un discurs en clau personal i sense cap altra consideració que repetir diverses vegades que “l’any passat sí que me’n volia anar, però aquest any, en absolut. Aquest any jo i la meva família estàvem convençuts que seguiríem a casa”.
Plorós des del primer moment (“Estic bloquejat i no sé què dir…”) després s’ha anat asserenant i agafant aplom per deixar anar un discurs íntim, declaració d’amor per al Barça inclosa, i deixant la resta de consideracions per a les respostes a les preguntes dels mitjans: “Vaig arribar amb tretze anys. Han estat vint-i-un anys meravellosos i ara tinc amb tres fills catalans-argentins. Després d’uns anys fora, tornarem a casa. Enyoro un comiat normal, amb l’estadi ple, però ha anat així”. A la fi del parlament de l’argentí, l’ovació ha estat estrepitosa, digne d’un tenor del Liceu, amb l’auditori a peu dret i ha calgut parar-la que encara hi seríem. El millor jugador del món ha sigut molt cavallerós en les respostes, no ha carregat contra ningú i ha negat que tingui res tancat amb ningú. En acabar el torn de preguntes, l’ovació en acabar s’ha reproduït i ja l’ha rebut amb més serenor tot contemplant la immensa corrua dels trenta-cinc títols guanyats amb l’entitat blaugrana. Vegeu la roda de premsa sencera: