Tot i l’inici negligent del Barça i certs errors defensius d’urgent correcció, el partit davant l’Osca al Camp Nou ha posat de manifest una enorme capacitat dels blaugrana de generar futbol ofensiu des de diversos angles. L’embarrancament dels dos primers compromisos de Lliga davant l’Alabès i el Valladolid, sobretot en la fase creativa prop de l’àrea rival, ha desaparegut en una jornada caracteritzada per l’exhibició d’una versió poc millorable pels recursos mostrats en els darrers metres.
El Barça ha reaccionat posant tota la carn a la graella i activant totes les possibilitats ofensives que l’equip situat sobre la gespa podia oferir. Amb associacions per dins, basculacions a les bandes amb Messi i Dembélé oberts, internades a l’àrea amb l’argentí per darrere Suárez i amb Dembélé endinsat per obrir carril a Jordi Alba, amb les arribades del lateral esquerre convertides en punyals desfiguradors de l’equilibri defensiu rival, avançament de línies de Rakitic i Coutinho per generar superioritats prop de la mitja lluna, canvis de joc per fer respirar la circulació curta i, sobretot, duent a terme amb èxit totes aquestes alternatives.
I el braç executor de tots aquests recursos ha pertanyut al capità. Al de sempre. A un Lionel Messi que, necessitant poc temps i espai, segueix evangelitzat com l’alma mater d’un equip amb grans acompanyants. L’argentí ha canalitzat tot el futbol ofensiu i ha fet que el Barça gestés una gran quantitat d’ocasions de gol després que la pilota passés per les seves botes.
El ’10’ ha aplicat les seves capacitats i el conjunt català ha obert les portes del cel. Les passades curtes i llargues (82) -segon en tot el partit per darrere Coutinho-, la paciència per fer circular l’esfèrica i moure la defensa rival, els canvis de banda, l’intent de passades de risc dins l’àrea, dues assistències i dos dels vuit gols han dut la signatura de Messi. I una dada abusiva, un 86,6% d’èxit en les 82 passades realitzades, nou d’elles de risc, sis més que el segon futbolista amb més intervencions arriscades (Coutinho, Suárez, Dembélé i Sergio Busquets, amb 3).
Però Messi també ha estat la clau dels dos tipus de jugada ofensiva blaugrana: la vertical i la posicional. En el futbol de velocitat vertiginosa, el capità és capaç de conduir la pilota en llargs eslàloms i acumular rivals que se li apropen espantats per deixar els companys alliberat. A més se sent amb forces de traçar desmarcades a l’espai, com la llançada en el seu segon gol; però també és el líder principal en el futbol de paciència, de generació d’accions llargues, buscant els espais amb tranquil·litat i fent circular l’esfèrica amb un criteri digne del millor del món. Els recursos de Messi converteixen el Barça en un devorador de rivals.