Marta Carranza (Barcelona, 1959) és l’actual comissionada d’esports de l’Ajuntament de Barcelona. Exerceix el càrrec des del novembre del 2017 després que Barcelona en Comú i el PSC trenquessin el seu pacte de govern, però ja va estar-hi en una primera etapa que va començar el juliol del 2015 i va acabar just un any més tard. Carranza conversa amb La República Esportiva sobre l’ús esportiu de l’anella olímpica, la qual ella coneix molt bé perquè és presidenta de la Fundació Barcelona Olímpica; sobre la possibilitat que la capital catalana organitzi un gran esdeveniment esportiu en un futur i sobre la relació que l’Ajuntament té actualment amb la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC).
El projecte esportiu més ambiciòs que ha tingut l’Estadi Olímpic durant els últims temps pel que fa al seu ús quotidià ha estat l’Open Camp, el primer parc temàtic esportiu del món. Però va durar tan sols un any, de l’estiu del 2016 al del 2017.
L’Open Camp va ser un projecte poc realista des del punt de vista empresarial. Es va iniciar de forma descompensada perquè l’afluència de gent va ser significativament menor respecte les previsions que tenia l’empresa gestora. Era una proposta dinamitzadora portada a terme d’una manera innovadora, però les activitats que s’hi van oferir no estaven a l’alçada. A més, estava enfocada sobretot al turisme.
L’últim gran esdeveniment esportiu que ha acollit l’Estadi Olímpic va ser l’Europeu d’atletisme del 2010. I l’estiu passat les Piscines Picornell van ser la seu de l’Europeu de waterpolo. L’Ajuntament té la intenció de seguir apostant per aquest tipus de competicions?
Barcelona és un exemple per a la resta de ciutats olímpiques pel que fa a l’ús que se li ha donat a les instal·lacions un cop finalitzats els Jocs. L’Estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi no poden tenir un ús quotidià, però les Piscines Picornell són d’ús municipal i l’edifici de l’INEFC, on s’hi van celebrar proves olímpiques, s’ha convertit en una seu d’una universitat. En cap cas es van construïr monstres inutilitzables a mitjà i llarg termini. I això també es pot veure en altres recintes com el de la Mar Bella, el Velòdrom d’Horta o el Centre Esportiu Municipal Olímpics Vall d’Hebron. Tots ells s’estan utilitzant de manera quotidiana.
I quin pla teniu per l’Estadi Olímpic, un recinte poc utilitzat actualment en l’apartat esportiu?
Sí que s’utilitza. A l’agost vam presentar un Pla Estratègic per obrir l’anella olímpica. Hi ha iniciatives com la de ‘Vine a còrrer a l’estadi’, la qual serveix perquè una vegada al mes tothom qui vulgui pugui anar a fer esport a les pistes d’atletisme de l’Estadi Olímpic. D’altra banda, tenen molt èxit els entrenaments que s’hi fan previs a les curses populars que se celebren a Barcelona. De mitjana, hi solen venir unes 600 persones. Una altra pretensió nostra és obrir l’estadi a l’estiu perquè el pugui utilitzar el Campus Olímpia.
Hi ha la intenció de tornar a celebrar-hi un esdeveniment esportiu de la importància de l’Europeu d’atletisme?
No pagarem 50 milions d’euros per portar un Mundial d’atletisme a Barcelona. En el moment actual no s’entén que encara posin aquests requisits. Ni volem pagar-ho, ni ho considerem prioritari, ni la població ho aprovaria si ho féssim. Hi ha d’altres prioritats. Però tenim en ment portar-hi el míting anual d’atletisme que se celebra a la ciutat i regularment estem en contacte amb les federacions, tant l’internacional, com l’espanyola i la catalana.
La Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC) ha mostrat en més d’una ocasió la seva disconformitat amb la gestió que l’Ajuntament de Barcelona està fent a nivell esportiu. Fins i tot, aquesta entitat va realitzar una enquesta entre les federacions i van suspendre la vostra gestió. A més, es queixa perquè s’han retirat algunes subvencions a les federacions.
La nostra relació amb les federacions esportives catalanes és més que bona, excel·lent. Estem complint amb les competències obligatòries que ens pertoquen com a gestors municipals i treballem en d’altres que van més enllà. Hem invertit més de 9 milions d’euros en les federacions i l’esport federat només representa el 7% de la pràctica esportiva a Barcelona. I estem en una ciutat que el 71% de la gent adulta fa esport, un percentatge que ens equipara amb els països escandinaus.
La relació amb les federacions és fluïda?
És una evidència que treballem colze amb colze amb totes les federacions. Un exemple és la feina que vam fer amb el president de la Federació Catalana de Natació, l’Enric Bertrán, qui precisament és vicepresident de la UFEC, per organitzar l’Europeu de waterpolo del 2018. Aquesta competició ens va costar 4 milions d’euros.
Aleshores d’on creus que neix aquest descontent de la UFEC amb la vostra gestió? Potser del fet que l’Ajuntament no ha tirat endavant alguns projectes esportius que aquesta entitat ha proposat per la ciutat?
S’ha de separar la relació que nosaltres tenim amb les federacions esportives catalanes de la que tenim amb el senyor Gerard Esteva, el president de la UFEC. Són dues coses diferents. Ell té molts projectes esportius per Barcelona, però nosaltres no els hi podem adjudicar a dit perquè no és legal. S’han d’adjudicar a partir de concursos públics i hi ha d’altres subjectes interessats en tirar endavant projectes a la nostra ciutat.
Recentment se li va treure a la UFEC la gestió de l’Oficina d’Atenció als Clubs.
Sí, però ho vam fer perquè ens van informar que jurídicament no podia ser i ho vam haver de treure a concurs. I, precisament, la UFEC després va decidir no presentar-se a aquest concurs.
La UFEC diu que és un projecte que va nèixer a partir d’aquesta entitat.
Sí, diu això. Però no és veritat. Aquest projecte neix del Pla Estratègic Municipal del 2012 i es posa en marxa el 2015, quan li vam adjudicar la gestió a la UFEC. El senyor Esteva ha de comprendre que nosaltres els equipaments municipals els hem de gestionar com a Ajuntament i que existeixen altres projectes més enllà dels que ell proposa.