Maria Teixidor i Jufresa (Barcelona, 1975), és la primera secretària de la història del Barça. Directiva des que l’estiu del 2015 Josep Maria Bartomeu la reclutés per al seu nou projecte al capdavant de l’entitat barcelonista, l’advocada ha liderat la professionalització de l’equip femení de futbol i s’ha fet forta en la presa de decisions dins la junta barcelonista. L’11 de febrer passat, Teixidor fou nomenada pel càrrec de secretària en substitució de Jordi Calsamiglia, una posició que tot just estrena.
Precisament aquest nomenament ha estat interpretat per bona part de l’entorn blaugrana com un moviment electoral, de la mateixa manera que ha succeït amb un altre company de directiva, el responsable del futbol formatiu, Xavier Vilajoana. En una entrevista amb La República Esportiva realitzada aquest mateix 8-M i en l’espai on minuts abans havia tingut lloc la jornada “Barça: femení, plural”, Teixidor aborda diversos temes d’actualitat sense defugir de les qüestions més mediàticament substancials: veurem l’equip de noies al Camp Nou? Serà candidata?
Quina valoració fa de la jornada d’aquest divendres?
Molt positiva. És un honor i un orgull per nosaltres poder celebrar aquest dia reivindicant-nos, també com a club, reivindicant les nostres esportistes i totes passes que anem fent en aquest camí cap a la igualtat.
El president Bartomeu ha estat molt clar. Tot i tenir directives, un equip de noies potent i un 44% de treballadores, s’ha de seguir lluitant per a la igualtat.
És aquesta presa de consciència que encara queda molta feina a fer. El Barça no és aliè al context que impera i a la cultura que tenim que, com hem sentit en alguna de les ponències, és mil·lenària. Trencar amb els estereotips, aquests biaixos i idees preconcebudes, no es fa d’un dia per l’altre. Requereix esforços constants. La part positiva de tot això és que ho estem fent amb plena consciència que aquest és el camí que hem d’emprendre i seguir. En aquest sentit, crec que anem pel bon camí.
Les noies del primer equip han estat presents en la jornada. Fa pocs anys, algunes de les jugadores de la plantilla no eren professionals. Com s’han adaptat a aquest canvi radical?
Hi ha jugadores al primer equip que venen d’aquesta etapa, que han crescut amb la Laura Ràfols i amb la Marta Torrejón i que són conscients de cap on van. A mesura que ens professionalitzem i passen els anys entrem en noves dinàmiques. Són jugadores molt conscients de l’esforç que fa el club per consolidar aquesta secció, per professionalitzar-la i per anar aportant millores dia a dia. Crec que és un equip que lluita per ser en les primeres posicions en totes les competicions.
Els altres equips de noies no professionals seran professionals?
Tota la professionalització de les seccions femenines és una línia estratègica de club que està marcada des que vam presentar el programa electoral en les últimes eleccions. Per tant, és quelcom que succeirà algun dia, però també som conscients que no es poden fer passes en fals. No podem dir que ho professionalitzem tot i veure què passa, sinó construir-ho amb bases sòlides per poder assegurar que serà un projecte que seguirà tot i que hi hagi canvis de directives. Ho farem, però ho farem quan les condicions d’espai, de diners i de temps ens ho permetin. Tenim un projecte ambiciós, que és l’Espai Baçra, que millorarà notablement les nostres instal·lacions i ens permetrà un altre marc en el qual desenvolupar tot això amb garanties.
Ernesto Valverde ha dit en roda de premsa que, potser, en un futur veurem una dona entrenant el primer equip masculí.
A mi m’encanta que ho digui, perquè sóc una ferma defensora dels equips mixtes. No és que necessitem un esport femení amb una estructura i un staff femení i un equip masculí amb una estructura i un staff masculins, sinó que l’ideal és que tot puguessin ser equips mixtes. La diversitat és riquesa i la diferència entre punts de vista aporta idees a partir de les quals construir el futur.
Seria partidària d’equips de futbol i bàsquet mixtes?
Jo em plantejo si d’aquí molts anys o segles veurem equips mixtes en general. Que l’esport sigui mixt, per què no?
La mateixa UEFA fa la separació entre la Champions League i la Women’s Champions League. Sembla que la masculina sigui la normal i la femenina s’hagi de concretar que és femenina.
Hem de ser conscients d’on venim. Quan fem un canvi l’hem de fer pal·lès, l’hem d’individualitzar, l’hem de fer veure. I a partir del moment en el qual és visible podem seguir canviant coses i evolucionar. Però això és tasca de tots. La UEFA ja fa prou fent-ho. Ara, a més d’acompanyar aquest moment hem de dissenyar com volem que sigui el futur. Aquest desig té molt a veure amb el fet que, quan dotem les dones per poder-se desenvolupar com esportistes professionals, els estem dient que les permetem créixer amb totes les condicions. Si les marques de les esportistes han anat millorant a mesura que han tingut millors condicions, també les futbolistes professionals, que mengen aquí, que estan controlades pels nostres doctors, que tenen una rutina, poden abandonar una sèrie de preocupacions que abans tenien i florir en aquest entorn. No sabem què donarà de si. Com que el món es va construint sobre la base d’allò que assolim, no podem predeterminar fins aquest nivell. Això que deia dels equips mixtes, tan de bo sigui així, però el futur serà el què decidim que sigui.
San Mamés ple, el Wanda Metropolitano ple. Per quan el Camp Nou per l’equip femení?
Per quan sigui possible. Nosaltres tenim les instal·lacions que tenim, molts equips que competeixen i a vegades es solapen en horaris. És quelcom que farem quan arribi el moment.
Aquest moment és proper?
Esperem que sí.
És la primera secretària de la història del Barça. Hi ha dues presidentes a Primera Divisió i el Barça té dues directives. S’ha de reivindicar aquest paper de les dones en les juntes directives de clubs esportius?
Sí, i tant. Hi ha dues directives i esperem que pugui haver-n’hi més. Ahir vam estrenar el documental de ‘La Sagi’, la primera directiva de futbol de la història, almenys de la Lliga espanyola, però creiem que també d’Europa pel què hem pogut comprovar fins avui. És un fet que ens fa singulars, pioners i diferents. Hem d’anar avançant en aquestes fites, però repeteixo, el Barça no és aliè a l’entorn en el qual vivim. Si mirem les empreses i el sector públic, anem fent passes però no hem assolit la plena igualtat.
I una presidenta del Barça?
Tan de bo. Arribarà el dia que tindrem una presidenta i voldrà dir que hem assolit la igualtat, quan això no es vegi com un fet excepcional, sinó com un fet possible i real. I n’estarem tots molt satisfets.
De fet, hi ha un candidat, Víctor Font, que situa Maria Teixidor entre les possibles candidates continuïstes pel 2021. Què n’ha de dir?
Sé que la gent diu moltes coses, però som al 2019 i crec que aquest mandat encara té durada fins el 2021. Estem molt enfeinats, tenim molta feina a fer, l’estem fent, m’acaben de nomenar secretària i estic gaudint d’aquest càrrec i penso seguir fent-ho. En aquest moment no ens estem plantejant res més que no sigui el nostre dia a dia.