La primera part ha acabat amb una remor que deia: “Alerta amb l’Elx, que ha anat imposant el seu mètode de fer la viu-viu durant 85 minuts i buscar una esgarrapada en els darrers instants”. Efectivament, davant d’un Barça descol·locat, els il·licitans l’han tinguda, en el minut 4, amb un xut clar de Lucas Boyé, que era més difícil enviar fora que a dins, i també una altra, en el 43, amb un xut de Pere Milla que tranquil·lament s’ha plantat sol davant de Ter Stegen per xutar-li al cos. Resum de la primera part: amunt i avall sense alegria ni massa lògica en el joc, amb jugadors sovint desplaçats del seu lloc i fent feines que no els toquen. Equip sense personalitat. Avorriment.
A la segona part (Dembélé per Pjanic) al cap de dos minuts (47′) s’obre la llauna amb Messi trobant soci en Braithwaite, que li torna d’esperó una paret i és 1-0. Entra Busquets per Trincao i torna el dibuix de la primera part, i també l’avorriment, fins a la segona espurna. És de Jong que diu “ara em toca a mi” i des de la línia de centre arrenca i fa un eslàlom per cedir-la a Messi. L’argentí finta, defensa i porter es vencen, i pica la pilota per sobre d’Edgar Badia.
I si dèiem que els jugadors apareixien desubicats, el tercer gol n’és la mostra. Ara és Alba que diu “jo també m’hi poso” i fa una altra correguda per donar-la a Messi. El 10 li fa la passada habitual, però Alba no s’havia obert sinó que havia anat al remat. Possiblement la pilota s’hauria perdut, però el 9 estava fent de 18 i és Braithwaite qui fa la centrada, amb el cap, perquè el 18 faci de 9 i remati amb una mitja xilena.
Griezmann, que havia sortit en un triple canvi, amb Dest i Lenglet, per Braithwaite, Piqué i Alba, també ho vol provar, per dues vegades, però falla. Segueix amb el punt de mira tort. En fi, no ens enganyem que, si en lloc de l’Elx, que a la primera part s’ho ha començat a creure, hagués estat qualsevol altre equip, el resultat podria haver estat ben diferent.