Dos gols al final, minuts 81 i 89, han engreixat la diferència quan, amb 3-2, el públic virtual es començava a neguitejar. Sort que a les grades no hi havia ningú que, altrament, la remor s’hauria sentit al camp i qui sap si hi hauria influenciat.
La sorpresa inicial del Barça-Betis d’aquest dissabte ha sigut l’absència de Messi de sortida. Unes petites molèsties han portat al pacte entre jugador i entrenador de començar a la banqueta. No se sap ben bé qui el substitueix, no només perquè l’argentí és insubstituïble, sinó perquè els onze que han començat el matx són habituals. Deixant els quatre del darrere, al mig hi ha Busquets-De Jong i al davant Griezmann-Ansu Fati. I aleshores, Dembélé està obert per la dreta i Pedri és qui sembla ocupar l’esquerra. No obstant el canari caurà sovint al mig perquè Alba ja puja i, a la dreta, Roberto no pujarà tant amb Dembélé fent d’extrem.
El Betis ve molt carregat d’història blaugrana: Bartra i Tello ja fa anys que hi juguen i s’hi han assentat, però també hi ha Claudio Bravo a la porteria, a més d’Àlex Moreno, fill de Sant Sadurní d’Anoia, i Toni Sanabria, paraguaià però amb passat blaugrana. A l’inrevés, qui té futur blaugrana és el brasiler Emerson que, quan acabi la cessió el juny, tornarà a ser del Barça a tots els efectes. Entre una cosa i l’altra, més de mig equip titular, i més endavant sortiran Aitor Ruibal, fill de Sallent, i Víctor Ruiz, fill d’Esplugues del Llobregat, dos catalans més.
El partit comença com la repetició de la sortida contra el Dinamo de Kiev amb un primer quart d’hora fulgurant que, amb encert, hauria pogut posar molta distància en el marcador: Griezmann i Fati xuten fora, molt arran de pal, en els minuts 5 i 6, però també, en el 7, Ter Stegen atura acrobàticament un remat de corner de Carvalho. Hi ha molt perill a les dues àrees i, de nou, Griezmann xuta fora a l’11. No hi ha pausa i sí molt sentit d’atac. La poca punteria potser motivi que el partit s’apaivagui i arriben uns primers temors que el partit s’emmandreixi. I aleshores arriba la diferència: gol de Dembélé, en el minut 21, amb un xut ple de confiança, just entrat a l’àrea.
El Barça revifa i Griezmann té un altre xut franc que, ves per on, envia a fora. Era una passada de Pedri d’esperó, de futbol sala, i és una llàstima que no hagi comptat. Ansu Fati provoca un penal i, sense Messi, és Griezmann qui el xuta, amb poca convicció i Bravo l’atura. El francès està clarament tocat i més ho estarà quan, en el temps afegit de la primera part, el Betis empata: Tello centra, la pilota toca en Roberto, perd control, despista els dos centrals locals i Toni Sanabria arriba a rematar. Empat i als vestidors.
Molt possiblement les taules al descans fan sortir Messi en el lloc d’Ansu Fati. Primer s’ha pensat que el damnificat era ell perquè tenia una groga, però posteriorment s’ha sabut que un una jugada just abans s’ha lesionat i que en tindrà per un parell de setmanes, com a mínim. De seguida es nota que l’argentí és al camp, que comença a repartir joc i ho fa magistralment en el, per fi!, gol Griezmann, en el minut 48, quan deixa passar una centrada d’Alba, perquè amb l’ull del clatell veu el francès darrera seu. És una assistència de gol sense tocar la pilota, és més, esquivant-la, saltant-hi per sobre i Griezmann, que marca amb tothom desplaçat per la maniobra del crack argentí, li agraeix moltíssim la jugada.
En el minut 57, un altre contundent xut de Dembélé és interceptat per Mendi sobre la ratlla de gol. L’àrbitre va a veure-ho al monitor i, sense rumiar-s’ho, decreta penal i expulsió del defensor bètic. Messi regala un clínic de com xutar un penal: fortíssim, imparable i a l’escaire. Tenim el 3-1 i possibles deutes pendents resolts entre l’argentí i el Bravo, el porter xilè en competicions de seleccions.
Tothom se les prometia molt felices, però el Betis arriba a l’àrea local amb massa facilitat. amb jugades trenades, i arriba el 3-2: Loren, en el 72, Just acabat de sortir remata el passi de la mort d’Àlex Moreno. Ja hi som: surt Braithwaite, l’opció desesperada de caçar-ne alguna i, afegeix un servidor, la manera d’aturar Piqué que pugi a rematar. I arriben els deu minuts d’angoixa que motiven el titular d’aquesta crònica: arribarà l’empat andalús?
Doncs no. Al rescat, un cop més, Leo Messi que, en el 81, torna a xutar a rebentar a l’angle curt on hi ha Bravo. Podia haver-hi deu Bravos que el xut no l’aturava ningú. Acaba la festa el gol de Pedri, que acaba una jugada clàssica d’extrem, en aquest cas Roberto per la dreta, arribant a la ratlla de fons i centrant. Qui havia de rematar, el davanter centre (Braithwaite) no hi arriba, però sí Pedri, que el seguia.
És un resultat molt magnànim per als dos moments de neguit, amb el 2-1 i amb el 3-2. Dues parts ben diferents, la primera amb dificultats per marcar i la segona, marcant, però amb més dificultats en defensa. Hi ha encara molta feina a fer, el projecte està tendre i té altibaixos. Hem de ser pacients, com Biden i els seus, que al final, acabarà bé.