La història de la primera part es redueix a veure un Getafe defensiu davant del qual el Barça no pot generar gaires ocasions, fins que en genera una de bona, fruit d’una recuperació de Christensen que ràpidament cedeix a la banda on, encara més ràpidament en Raphinha centra perquè en Pedri faci de davanter centre i marcar. És el minut 35.
En absència de Lewandowski (i no cal dir de Memphis, que ja és a l’Atlético de Madrid) ha estat Ansu Fati qui ha sortit de titular i l’únic que ha tingut una altra opció, justament quan la pilota ha circulat més ràpidament que el posicionament defensiu dels madrilenys. Entre les dues accions hi ha una desafortunada cessió de Pedri enrere, que és aprofitada pel Getafe, però Ter Stegen, especialista en els un contra un, miraculosament evita l’empat. Era el minut 40.
I d’evitar l’empat sembla que ha anat la segona part, que comença amb Èric i Alba per Christensen i Balde. El Getafe ha sortit amb més presència ofensiva i entrem en els minuts en els quals els visitants esperen una ocasió d’anivellar el marcador i el Barça especula amb la victòria mínima, com ho demostren els canvis de Raphinha per Kessié, primer i de Sergi Roberto per Marcos Alonso, més endavant. Efectivament, hi ha una bona estona amb el Getafe com a amo del partit, si més no de la possessió, i aquí venen les bones notícies perquè els madrilenys no són un equip de toc i a vegades sembla que no saben gaire què fer amb la pilota. Això no obstant, Quique Sànchez Flores posa més pólvora a dalt i arriben dos remats massa innocents dels nou incorporats. Sort que al davant hi havia el Getafe i no un altre equip amb millors individualitats.
Avui la cosa ha acabat bé, amb victòria, però no les victòries (disculpeu que em repeteixi de cita) que, segons va dir en Xavi, “arribarien de natural i a conseqüència del bon joc”. Llàstima d’Ansu, desencertat en el toc, de Busquets, perdent massa pilotes, dels extrems Raphinha i Dembélé, que en fan una de freda i una de calenta im tot com boirós, desenfocat, imprecís. El Barça és líder, però no hi ha ni massa eufòria ni la tranquil·litat que això hauria de comportar.