A la facultat de periodisme algun llumeneres -així de carrincló es diu lumbreras en català- ens va explicar, amb posat d’haver viscut les guerres perses, que George Orwell havia sentenciat que el periodisme és la publicació d’allò que algú no vol que es publiqui i la resta són relacions públiques. El pobre no va encertar-ne ni l’autor. El periodisme també pot ser, simplement, parlar d’allò que als altres els hi fa mandra publicar.
O retransmetre. Malgrat que per TV3 no existeixin, a Granollers hi ha unes noies que, cada vegada que surten a una pista, amb el seu joc conformen una manifestació que hauria de fer caure les parets del despatx on viu acomodat tot aquell sord amb poder per donar-los-hi altaveu. El KH-7, l’equip sènior femení del Balonmano Granollers, acabarà dissabte un 2018 que ha fet escalar l’handbol femení català -és a dir, l’handbol català- a cotes inesperades fins fa ben poc i que ha passat totalment desaparcebut per a la televisió pública catalana.
Divendres, les granollerines, el segon equip amb la mitjana d’edat més jove de la Lliga Guerreras Iberdrola -l’equivalent a l’Asobal en l’handbol femení- i l’únic català, van dormir com a líders per primera vegada a la seva història en la màxima competició estatal després d’emportar-se el triomf de la pista del primer classificat, el Rincón Fertilidad Málaga, per 10 gols de diferència. Judith Vizuete (23 anys) va ser la màxima golejadora granollerina amb 11 gols i ja en porta 74 en 10 jornades, registre que li permet seguir en el primer lloc en la taula de golejadores. Després d’haver-se jugat la resta de partits, el KH-7 és quart a només dos punts del nou líder, el Rocasa Gran Canària.
“L’handbol femení espanyol està recuperant el nivell de fa unes temporades, quan va entrar en una crisi i moltes jugadores van marxar a l’estranger. Ara és un bon moment per quedar-se en aquesta lliga. La competitivitat que hi ha es pot veure amb el fet que entre el primer i el vuitè ara mateix només hi ha quatre punts de distància”, argumenta Robert Cuesta, l’entrenador del conjunt català, guardonat com a millor tècnic de la Lliga Guerreras Iberdrola de la temporada 2017-18. A l’Asobal la distància de punts entre el primer, el Barça, i el segon, el Bidasoa Irún, ja és d’11.
El segon equip més jove de la lliga
“En els últims temps hem pogut incrementar l’exigència dels entrenaments, tant a nivell físic com de joc, i s’estan veient les millores”, explica Cuesta. La temporada passada les granollerines van aconseguir la millor classificació històrica en finalitzar la lliga en vuitè lloc. “El canvi fort a nivell esportiu va ser passar de jugar a Lliga Catalana a fer-ho a Plata. En aquesta categoria ja disputàvem alguns partits fora de Catalunya i viatjàvem amb furgonetes conduïdes per les mateixes jugadores. Si el partit era un dissabte a la tarda, sortíem de Granollers a les quatre de la matinada”, relata Vizuete, qui ha viscut els dos ascensos i els cinc anys en la màxima competició nacional.“Ascendir a la màxima categoria va fer que el club s’adonés que havíem de viatjar en les mateixes condicions que els nois o, com a mínim, amb millors condicions respecte com ho havíem fet fins aleshores”, afegeix.
Les furgonetes van desaparèixer del mapa per donar lloc als autocars, amb xofer inclòs, i als avions quan el desplaçament és significativament llarg. Però encara no tenen els mateixos drets que els jugadors del Fraikin, els seus homòlegs masculins del BM Granollers. “A ells els renten la roba, i tenen vestidor propi i taquilla personal. A més, disposen d’una piscina de gel per fer crioteràpia”, diu Vizuete. Però a principal diferència és que els jugadors masculins són professionals i la majoria d’elles han de compaginar l’handbol d’alt nivell amb altres llocs de treball i amb els estudis. Sempre hi ha l’opció de marxar a lligues estrangeres com la sueca o la francesa, més avançades. Tot això no enterboleix la bona relació entre els integrants dels dos equips, els quals, fins i tot, comparteixen sovint nits de gresca.
L’aventura d’enguany el KH-7 l’està portant a terme amb el protagonisme de dues jugadores en edat juvenil, Martina Capdevila i Ona Vila, i de moltes altres que superen per poc els 20 anys. De fet, cap integrant de la plantilla arriba als 30. La més gran és la brasilenya Cecilia Guerreiro, amb 29. “Quan fitxem una jugadora no mirem el DNI, però som un club que la seva essència sempre ha estat apostar fort pel planter”, argumenta Cuesta. Sis de les jugadores -Elene Vázquez, Nicole Wiggins, Martina Capdevila, Ona Vegué i Kaba Gassama- formen part del programa Objetivo 2021, el projecte de preparació dels joves talents de l’handbol femení espanyol amb l’objectiu de tenir una selecció competitiva en el Mundial que es disputarà a l’Estat d’aquí a tres anys. “Ha estat molt fàcil adaptar-se al vestidor del KH-7 perquè hi ha un grup molt bonic. La Lliga Guerreras Iberdrola és dura perquè t’imposa un ritme de joc i una intensitat que t’obliguen a estar molt bé físicament”, explica Capdevila (17 anys).
Al juliol, sis jugadores del KH-7 -Mireia Torras, Judith Vizuete, Kaba Gassama, Míriam González, Ona Vegué i Andrea de la Torre- van fer un comunicat per fer públic el seu malestar pel tracte rebut per part de TV3 tant en la Supercopa de Catalunya com en el Trofeu Ciutat de Granollers. La televisió pública catalana només va retransmetre els partits masculins malgrat que en els dos casos es jugaven al Palau d’Esports durant la mateixa tarda que els femenins i pertanyien a la mateixa competició.
Una altra situació discriminativa va tenir lloc el 16 de novembre en el partit del KH-7 davant l’Helvetia Alcobendas. En un principi, l’enfrontament estava programat per dissabte, dia habitual dels partits com a local del KH-7. Si es va canviar al divendres a les 21 hores va ser perquè així ho va demanar RTVE. Aquest és l’horari en el qual Teledeporte sempre fa els partits de la Lliga Guerreras Iberdrola. Però, finalment, RTVE va decidir que a aquesta mateixa hora s’emetés l’amistós de futbol masculí entre el Brasil i l’Uruguai.