Des de mitjans del segle XX, l’èsser humà ha tingut la tendència de fantasiar amb anar a un aeroport per pujar en el primer avió que tingui intenció d’enlairar-se, sigui quin sigui el seu destí. En general, aquesta elucubració està pensada per un curt viatge d’anada i tornada amb intencions ocioses. Però algunes persones es poden permetre viure -o fets aliens a elles els porten a viure- una situació semblant que té la capacitat de decidir la ciutat on residiran i el lloc de treball que tindran, almenys, durant el següent mig any.
Això, per exemple, li va passar a Keylor Navas el 31 d’agost de 2015 sense la necessitat de conèixer l’interior de cap avió. “No vaig arribar a pujar-hi, però el vaig veure de força a prop”, va admetre a l’Agència EFE. El destí era Manchester i el lloc de treball, la porteria del United. La resta de la història té com a principals ítems David de Gea, Florentino Pérez i un burofax enviat fora de termini. En canvi, Malcom (Sao Paulo, 1997) sí que va ser l’amo del seu destí i el capità de la seva ànima quan va decidir no pujar a un avió que l’hagués portat a Roma -on ja l’esperaven desenes d’aficionats- per fitxar per la Roma i sí fer-ho en un altre amb destí Barcelona per fer-se quatre fotos protocolàries amb l’escut del Barça, la revisió mèdica, firmar el contracte i agafar un altre ocell amb motor per arribar a la gira que el seu nou equip estava fent per la costa oest dels Estats Units.
Això va tenir lloc entre el 24 i 25 de juliol de l’estiu passat i el 28 ja va debutar a les ordres d’Ernesto Valverde davant el Tottenham. Curiosament, el següent enfrontament en terres de Donald Trump va ser davant la Roma, la qual els dies posteriors al fitxatge es va plantejar denunciar el Barça per ‘robar-li’ el jugador brasiler, procedent del Girondins de Bordeus. I Malcom va tenir la inspiració de tensar encara més la relació entre els dos clubs gràcies al seu primer gol com a blaugrana. El va celebrar amb un salt i un crit, i el primer company que el va abraçar va ser Riqui Puig. Només feia quatre mesos que els italians havien eliminat traumàticament els catalans als quarts de final de la Champions League.
Amb la gorra del revès, un complement que només li queda bé a una persona que es relaciona habitualment amb l’alegria i amb una saludable autoestima, Malcom es va presentar ahir a la zona mixte de l’Estadi de la Ceràmica: “Estic tranquil. Jo segueixo treballant per tenir oportunitats”, va dir. Les declaracions van ser tòpiques però, en boca d’ell, almenys van sonar sinceres. Havia donat l’assistència del primer gol del partit a Coutinho i, acte seguit, havia fet el seu primer gol a LaLiga, vuit mesos i un dia després d’aquell altre davant la Roma. I, sobretot, havia tornat a deixar notables sensacions al terreny de joc, les mateixes que va regalar a l’afeccionat blaugrana la mitja hora que dissabte va jugar en el derbi davant l’Espanyol, amb assistència de gol inclosa a Leo Messi.
Quan Malcom va plorar, a l’estil Belletti a l’Stade de France, en signar al Giuseppe Meazza el seu primer gol en partit oficial –el qual serviria per donar un punt al Barça que el classificaria matemàticament per als vuitens de final de la Champions League-, els culers van descobrir que en el vestuari hi havia un noi per qui realment era un somni jugar amb aquella samarreta. Però ell ja havia cridat de felicitat en el Trofeu Joan Gamper, també anomenat Camp Nou Opening Party, la tarda que es va estrenar com a golejador al Camp Nou davant una majoria de turistes i seguidors xeneizes, i ho tornaria a fer en el seu moment més àlgid amb la samarreta blaugrana: el gol de l’empat a un davant el Reial Madrid al partit d’anada de les semifinals de la Copa del Rei.
Entremig, molts moments de translació entre la banqueta i la graderia, la bona educació de no protestar mai i la negativa dels seus representants -com és habitual en els jugadors brasilers, en té més d’un- respecte a qualsevol possibilitat que Malcom abandoni la nau blaugrana quan acabi la temporada -els rumors apunten des d’un destí italià a convertir-se en company de Paulinho al Guangzhou Evergrande-. Ahir van ser els seus primers 90 minuts complets en un partit de lliga -per donar entrada a Leo Messi Ernesto Valverde va preferir treure del terreny de joc a Coutinho-. En l’altre enfrontament que va ser titular en la competició regular, el 3 a 4 davant el Betis -precisament, el partit següent al del Giusseppe Meazza, amb Dembélé castigat pels seus retards-, el Txingurri el va substituïr en el minut 57.