Amb Christian Stuani es té la sensació que podria donar guerra en un equip que estigués habituat a dormir en hotels situats més enllà de les fronteres espanyoles. Però aquells que li volen bé al Girona no s’atreveixen a expressar aquesta idea en veu alta. Per si de cas encara no se li ha passat pel cap a l’uruguaià. La qüestió és que, a hores d’ara, vesteix les tres possibilitats cromàtiques que té l’equip català aquesta temporada -a Vallecas ha tocat la blava- i amb els seus dos gols d’avui, sorgits d’un instint de caça-recompenses, se situa tercer en solitari a la taula de golejadors de la lliga espanyola amb 15 dianes, una menys que Luis Suárez, el seu company de selecció.
Gràcies a ell, l’equip d’Eusebio tornarà a terres catalanes amb la bonanova que el vaixell ha estat reparat. Les desenes de litres d’aigua que van entrar per la proa en perdre -per quarta jornada consecutiva- a Montilivi davant l’Osca ja han estat evacuats -7 punts de 9 possibles des d’aleshores- i els desperfectes classificatoris no han estat tan greus com per haver d’abandonar-lo en una platja deshabitada del Pacífic. Però, malgrat el triomf, el Girona ha mostrat davant el Rayo Vallecano una imatge pitjor que la d’una bona quantitat d’enfrontaments pertanyents al tram de deu sense vèncer.
Excepte en moments d’inspiració puntuals que haguessin pogut comportar la sentència del repartiment dels tres punts abans d’hora, el conjunt capitanejat per Àlex Granell ha homenatjat Jean-Luc Godard. La trama de la pel·lícula ha estat força plana -el malvat tampoc ha oposat gaire resistència i, quan s’ha disposat a espantar, ha perdut un efectiu- i els aficionats gironins no saben massa bé per què, però allò que han vist els permetrà marxar amb un regust agradable a la boca a prendre un parell de birres aquesta matinada de divendres.
El Girona només ha perdut dos dels vuit partits que ha disputat a la Comunitat Autònoma de Madrid des del seu ascens a Primera Divisió. La temporada passada en lliga davant el Reial Madrid i aquesta, també davant els blancs, en Copa del Rei. La resta, quatre empats i dues victòries, la d’avui i la històrica aconseguida precisament al feu blanc fa menys de dues setmanes. L’altra visita del curs present a la capital espanyola va ser per aconseguir un empat a tres al Wanda Metropolitano que va servir per eliminar l’Atlètic de Madrid de la competició reial. Tot plegat, una bona collita de rovellons, gírgoles i camagrocs. I encara queden per trepitjar l’entremaliat Butarque, el ja atemorit Wanda Metropolitano i el mandrós Coliseum Alfonso Pérez.
En qualsevol paret et pots trobar una flor sorgida d’una esquerda i en el capitalisme carnisser que construeix el món del futbol actual existeix rebel·lia romàntica. Si la vols trobar, l’Estadi de Vallecas no és un mal lloc per buscar-la. Gran part de l’afició local avui no ha ocupat els seus seients fins al minut 5 de partit i els Bukaneros, el grup ultra antifeixista, no ho ha fet fins al 10 a crits de “Tebas vete ya” en protesta pels horaris que han de patir els equips de mitja taula i zona baixa. Precisament, aquest matí LaLiga ha anunciat que la temporada vinent ja no es disputaran partits en dilluns.