Fontajau ja celebra la segona Lliga de la història de l’Uni Girona (73-65). L’equip català ha trencat l’hegemonia de tres títols consecutius del Perfumerías Avenida i s’ha proclamat campió de la Lliga Dia després d’haver-ho fet per primera vegada l’any 2015, també davant el mateix equip salmantí que havia pres el relleu del totpoderós Ros Casares, desaparegut el 2012 amb vuit lligues i una Eurolliga al seu palmarès. Una segona meitat acadèmica ha impulsat els d’Èric Surís i ha fet explotar de joia un Fontajau ple a vessar amb 5.500 espectadors.
L’Uni Girona volia completar la seva temporada històrica, incosa una fantàstica participació a Europa, amb un títol de Lliga assolit davant la seva pròpia afició després d’aconseguir el més complicat dijous passat. La treballada victòria al sempre difícil pavelló de Würzburg, davant un equip que suma catorze finals consecutives i que s’ha endut els darrers tres campionats estatals -tots tres davant el mateix Uni-, li donava l’opció de proclamar-se campió a casa. I Fontajau ha respost.
Però res a tingut a veure el primer quart d’avui amb l’exhibició duta a terme pel Girona a Salamanca, un inici que li va permetre encarar el tram final amb cert avantatge. El Perfumerías Avenida ha competit, com no ho feu a la seva pista, i les seves jugadores clau com Jewell Loyd, Laura Gil i Sílvia Domínguez s’han endollat des del primer segon. La mongatina, de fet, ha dut de corcoll el plantejament defensiu de Surís amb la seva electricitat i ha provocat que el seu equip marxés amb victòria al final d’un període (16-21) que ha posat en evidència que l’equip català hauria de suar de valent per proclamar-se campió de Lliga.
L’Uni Girona s’ha impregnat de l’excitació general d’un Fontajau extramotivat i ha mostrat una precipitació a la pista que ha provocat atacs desesperats abans d’hora i llançaments forçats per jugadores no especialistes com la pivot Leia Dongue. L’equip gironí necessitava les seves líders posant calma i és per això que el tècnic ha demanat que Laia Palau, Rosó Buch i Núria Martínez duguessin la batuta d’uns atacs que havien de finalitzar la sempre imponent Julia Reisingerová i les nord-americanes Keisha Hampton i Gabby Williams.
La paciència ha permès l’Spar CityLift aguantar les embestides d’un Perfumerías Avenida que s’estava imposant en totes les facetes, sobretot sota l’anella, mostrant una clara superioritat en el rebot que feia impossible a les noies locals evitar els segons atacs de les lleoneses. Però recuperar la tranquil·litat ha fet que el marcador al descans ho deixés tot obert de cara als darrers vint minuts de partit. Amb una mínima reducció de punts (31-35), però havent contingut l’encert del sis vegades campió de Lliga, el Girona afrontava la segona meitat amb clares opcions d’endur-se el títol.
I un molt bon inici de tercer quart ha situat l’Uni per primera vegada per davant en el marcador. Un parcial de 22-7, amb Hampton i Reisingerová (17 punts) desenfrenades, una molt bona gestió dels atacs, un gran balanç defensiu i un altíssim percentatge en els llançaments des de la línia de 4,60 metres, ha fet embogir un Fontajau que no veia el seu equip liderant el resultat des dels primers quatre punts de l’enfrontament. De fet, el lideratge ha estat extens, amb un avantatge gironí de deu punts mancant només deu minuts pel final (53-42).
Faltava un període de molt cap. De disputar un bàsquet intel·ligent, de realitzar bones defenses i d’evitar precipitacions innecessàries en atac. El títol era a només una passa i calia protegir-lo. I amb seny i una organització sense escletxes, les catalanes han resguardat el marcador i han assolit el títol tant desitjat per les jugadores i per l’afició. La Lliga ja és a les mans de l’Uni Girona.