El primer partit de la selecció catalana absoluta de korfbal va ser el 10 de novembre de 1984 davant Holanda, la primera participació en un Mundial va ser el 1999, a Austràlia, i el 2005 la Federació Catalana de Korfbal va ser reconeguda internacionalment. Sis anys més tard, l’absoluta va aconseguir el millor resultat històric amb una quarta posició al Mundial de la Xina. L’estiu vinent, a Sud-Àfrica, tindrà l’oportunitat de millorar el registre, però, de moment, és el torn de les seleccions base. Per Setmana Santa, la sub-19 va disputar el Mundial de la seva categoria a Leeuwarden (Holanda), on va finalitzar en la desena posició després de perdre davant Holanda i Alemanya, dos de les grans potències mundials, a la fase de grups.
A Catalunya, el korfbal ha arrelat al Vallès -el primer lloc on va començar a jugar-se va ser Terrassa- i a les comarques gironines. Fa uns anys també van haver-hi clubs a Tarragona i Lleida, però van acabar desapareixent. D’origen holandès, aquest esport destaca per ser l’únic mixt per essència: els equips sempre estan formats per quatre noies i quatre nois. A més, té com a principis la no-violència, la cooperació, la no-especialització i la coeducació. La Nora Hendrikse (Barcelona, 2001) i el Pau Segura (Barcelona, 2000) són dos dels jugadors de la selecció catalana sub-19 i juguen al Montserrat Miró de Montcada i Reixac, a la Segona Divisió Nacional.
Considereu normal que des de sempre els esports s’hagin dividit en categories masculines i femenines?
Nora Hendrikse: Hi ha molts esports que podrien ser mixtes. És veritat que en el korfbal les noies defensen a les noies i els nois defensen als nois. Però, quan entrenem entre nosaltres, els partits els disputem de forma barrejada i no hi ha cap problema. Si el korfbal pot ser mixt, el bàsquet, per exemple, també ho podria ser.
Pau Segura: Als Jocs Olímpics encara no hi ha la possibilitat que un esport mixt en pugui formar part -Nota del Periodista: el korfbal va ser esport olímpic de demostració el 1920 i el 1928-.
Coneixeu algun altre esport mixt?
P: No.
N: No.
P: Jo quan jugava a bàdminton hi havia alguna competició mixte, com en el tennis, però en la majoria els nois i les noies jugaven per separat. El korfbal és l’únic esport que és totalment mixt.
Hi ha diferències en els rols dels nois i les noies dins de cada equip?
N: Els rols s’agafen per característiques com l’alçada. Qui va al rebot, per exemple, és el més alt de l’equip. En alguns casos pot ser un noi i, en d’altres, una noia.
P: Hi ha uns papers més marcats pels nois i d’altres per les noies. Normalment nosaltres som els que més entrem i tirem a cistella, i les noies les que van al mig per fer assistències. Però això s’està barrejant cada vegada més. Depèn de la qualitat individual de cada jugador.
I us arbitren i us entrenen més nois o més noies?
N: Nois.
P: Àrbitres, sí. I entrenadors també, però a nosaltres ens entrenen dues noies. I la Nora és entrenadora i la meva germana també ho és. En quantitat de jugadors sí hi ha més fitxes de nois que de noies. Costa trobar noies que vulguin jugar a korfbal.
Quan us assabenteu que existeix un esport que es diu korfbal?
P: Com he dit, jo jugava a bàdminton. Però ho vaig haver de deixar. Aleshores, portava temps sense fer esport i el meu pare va llegir a La Veu de Montcada -el diari quinzenal d’aquesta població- que celebraven unes portes obertes de korfbal a l’Institut Montserrat Miró. Hi vaig anar amb la meva germana i vam fer alguns llançaments, però en vam encistellar pocs. De totes maneres, va venir l’entrenadora a parlar amb el meu pare i li va demanar si ens podíem apuntar a l’equip perquè li havíem agradat. I ja porto set anys jugant-hi.
Tu, Nora, també jugues al Montserrat Miró. Els jugadors d’aquest institut sou la base de la selecció catalana?
N: Al Mundial érem 5 dels 14 jugadors convocats.
Com vas conèixer aquest esport?
N: A la primària jo feia bàsquet, però en acabar l’etapa escolar no vaig poder continuar jugant en aquell equip. Aleshores, vaig començar l’ESO al Montserrat Miró i em vaig assabentar que allà l’esport estrella era el korfbal i que d’altres companys de classe ja el practicaven. A més, el meu pare és holandès i de petit l’havia practicat. Vaig anar a provar i m’hi vaig enganxar. I ja hi porto sis anys.
A Holanda fa molt temps que es juga a korfbal?
N: Sí -NP: el primer reglament d’aquest esport data del 1902, escrit per Nico Broekhuysen, un mestre d’Amsterdam-.
Té molt suport mediàtic allà?
N: És un dels esports més populars. Allà hi ha molta afició.
S’hi poden dedicar professionalment?
P: No crec que els jugadors cobrin. Hi ha patrocinadors, però serveixen per finançar les despeses dels equips.
S’omplen els pavellons?
N: Sí, molt.
P: Deu ser el quart esport més potent, per darrere del futbol, el bàsquet i l’handbol.
Els campionats de korfbal europeus i mundials se solen organitzar allà?
P: Jo, en set anys, sempre he anat a jugar-los a Holanda. Excepte un campionat sub-15 que es va organitzar a Hongria.
Com us financeu els viatges a aquests campionats? Ho paga la Federació Catalana de Korfbal?
P: La federació paga una part, però la resta ho posem de la nostra butxaca.
Aleshores, si algun dia el Mundial se celebra a Malàisia….
N: Sí, pujarà el pressupost i potser no hi podrà anar tothom.
En algun lloc d’Espanya es juga a korfbal?
P: Que nosaltres sapiguem, no.
En el Mundial us han preguntat per què aneu com a Catalunya i no com a Espanya?
N: A mi m’ho han preguntat més amics d’aquí que jugadors de les altres seleccions.
P: Allà ja hi estan acostumats perquè Catalunya fa molts anys que competeix.
Quines són les potències europees a banda d’Holanda?
N: Bèlgica.
P: I Anglaterra i Alemanya també. I nosaltres.
I fora d’Europa hi ha alguna potència?
P: China Taipei, que ha quedat tercera en aquest Mundial.
N: Les seleccions asiàtiques estan millor preparades físicament, però no tècnicament.
Quantes hores a la setmana dediqueu al korfbal?
P: Entrenem dues vegades per setmana com a jugadors i dues més com a entrenadors. Més enllà dels partits del cap de setmana.
A Holanda hi dediquen més hores?
N: Nosaltres abans del Mundial només vam fer tres entrenaments de preparació. Van ser durant els tres dies abans de marxar. En canvi, Holanda va preparar el campionat durant nou mesos.
Trobeu a faltar més atenció mediàtica a Catalunya?
N: Sí, ens agradaria que els mitjans grans ens donessin més difusió. Els petits, com el diari de Montcada, sí que ens fan cas quan tenim algun partit important o disputem un campionat com aquest Mundial.
P: TV3 va fer cas al korfbal quan la selecció catalana absoluta va quedar tercera d’Europa el 2016.
El nivell del korfbal a Catalunya ha pujat des que vau començar a jugar vosaltres?
N: Sí, sobretot a la zona de Girona cada vegada hi ha més equips alevins i això crea planter.
Abans a quina edat es començava a jugar a korfbal?
P: Quan entraves a l’ESO.
Així que d’aquí a 10 anys Catalunya ja pot estar capacitada per guanyar un Mundial?
N: Guanyar potser són paraules majors.
Què és el que actualment provoca que Holanda sigui millor que vosaltres?
P: La preparació, la seva alçada, que comencen a jugar de més petits que nosaltres i la història que tenen en aquest esport.
Us plantegeu cobrar per jugar a korfbal d’aquí a 10 anys?
P: No.
N: I menys aquí a Catalunya.
P: Falten subvencions i patrocinis. I costarà molt que això millori.
N: Hi ha jugadors catalans que no han pogut anar a aquest Mundial perquè econòmicament no s’han pogut permetre el viatge.
I d’aquí a 10 anys encara us veieu jugant a korfbal?
P: Sí.
N: Sí, això sí.
Què us atrau d’aquest esport?
N: Els seus valors. El no poder botar la pilota et fa dependre molt dels teus companys. I això provoca que fora de la pista hagis de fer un treball d’equip increïble perquè després es vegi reflectit a la pista. Pots construir un joc molt dinàmic sense necessitat de moure’t.
P: En d’altres esports jugues contra el teu rival més fort i després te’n vas a casa i ja està. En canvi, aquí conversem i prenem alguna cosa un cop finalitzat el partit. Ens coneixem tots. Hi ha rivalitats molt sanes.