A La República esportiva estem seguint la reacció del món de l’esport al nou brot de racisme als EUA arran de la mort del ciutadà George Floyd per una violenta actuació policial i n’hem fer diverses entrades:
LeBron esclata contra el racisme
Els EUA de l’esport també bullen
Protestes a la Bundesliga
El futbol anglès reacciona
La imatge dels professionals de l’esport genoll en terra s’està imposant com a icona visual contra el racisme. El primer que va fer-ho és l’ex quarterback dels San Francisco 49ers, Colin Kaepernick i diem exjugador perquè aquesta actitud de protesta va generar-li una duríssima campanya en contra fins al punt que ningú no el va fitxar malgrat ser un jugador de reconegut talent.
Posar-se genoll a terra quan sona l’himne dels Estats Units en protesta contra el racisme va ser considerat una “falta de respecte” i, fins i tot el president Trump va dir “fills de puta” als jugadors que “no respectaven” l’himne, amb Kaepernick al davant. Quan va acabar la temporada del 2016 va quedar exclòs per la NFL. Convertit en agent lliure, i malgrat la seva reconeguda vàlua com a jugador, cap equip no el va contractar.
Passats aquests quatre anys, un executiu d’un equip que va considerar fitxar-lo va rebre com a resposta que, contractant-lo, perdrien un 20% dels abonats de la temporada: “Els propietaris van pensar que fitxar Kaepernick era dolent per al negoci i donava mala imatge al club.
La xacra racista als EUA ve de molt lluny i les protestes dels esportistes també.
Un moment important va ser quan, Tommie Smith i John Carlos, primer i tercer classificats en els 200 m llisos als Jocs Olímpics de Mèxic 68, també en el moment de sonar l’himne nord-americà va alçar el puny, calçat amb un guant negre, i van abaixar la mirada. Aquesta actitud també els va portar a veure truncada les seves carreres esportives, ja que van ser inhabilitats.
Per cert, “el tercer home”, el convidat de pedra i guanyador de la medalla de plata entre els dos estatunidencs, l’australià Peter Norman, també va ser inhabilitat perquè, informat just abans de pujar al podi pels seus dos col·legues del que anaven a fer, Norman els va dir que endavant, que hi estava d’acord.