L’Espanyol ha acabat buscant el tercer amb Naldo fent de davanter, com si fos Alexanco, mentre el Llevant deixava com a mínim dos atacants despenjats per mirar de marcar el gol de la victòria, que no l’ha trobat de miracle. I Rubi, recordant des de la banqueta que els seus eren “un home més” des de l’expulsió de Rochina. Així s’ha viscut l’epíleg del 2-2 del Ciutat de València. Tensió i nervis, uns pel descens i d’altres per Europa, en un autèntic thriller que semblava guionitzat per Alfred Hitchcock. Al final, dos perdedors i cap vencedor tot i que els pericos han estat a tocar de guanyar. I és que quan ho tenien tot de cara, s’han encomanat del frenesí proposat pel seu rival, molt necessitat d’alegries, i han regalat dos gols que suposen dos punts menys en una setmana que serà clau per fixar si els catalans competeixen fins al final per alguna cosa o divaguen en terra de ningú fins a agafar-se vacances, com gairebé cada temporada. Les urgències del Llevant han pesat més que l’ambició de l’Espanyol, que ha deixat escapar un triomf que l’hauria catapultat a la lluita per Europa. Oportunitat perduda.
Vertigen vs futbol control
La presència de Víctor Sánchez a l’onze titular, quelcom que ja s’està fent habitual, sobretot fora de casa, suposa que l’Espanyol jugui amb un 4-4-2; avui amb Puado acompanyant a Borja Iglesias al capdavant. El de Rubí, que s’ha guanyat per mèrits propis la confiança que li està atorgant el tècnic maresmenc, té menys capacitat associativa que els seus companys a la medul·lar, però els seus pulmons i sacrifici han resultat imprescindibles per controlar el vertigen que ha proposat d’inici el Llevant, minorat per la solvència i l’ordre dels blanc-i-blaus, amb les idees més clares que el seu rival.
Calia resistir l’empenta inicial i evitar les anades i tornades que ofereixen els locals, que se senten més còmodes en el caos i el desordre que l’Espanyol, avui pendent de moure amb calma i jugar amb la pressió del Llevant, només un punt per sobre del descens, i, en última instància, connectar amb Darder i Melendo per activar els dos de dalt amb espais. La mateixa fórmula que a Montilivi. Una recepta que ha tornat a funcionar a Orriols perquè, quan tot just s’havia jugat un quart d’hora d’enfrontament, Melendo, Roca, Darder i Borja Iglesias s’han trobat amb camp per córrer per convertir el primer gol.
Melendo ha robat una pilota al costat de l’àrea de l’Espanyol. El menut migcampista ha fet arribar la bimba a Marc Roca, que de seguida ha habilitat Darder en tres quarts de camp. El balear s’ha orientat cap a la porteria del Llevant, ha aixecat el periscopi i ha assistit Borja Iglesias, que ha corregut en diagonal fins a la frontal de l’àrea, des d’on ha llançat una fuetada que no ha pogut aturar Aitor. Combinació ràpida i efectiva dels tenors pericos. Connexió made in Sant Adrià perquè el Panda fes el seu tretzè gol de la temporada. Ho necessitava després d’algunes actuacions força grises.
El gol de Borja Iglesias encara ha accentuat més els rols d’uns i altres. L’Espanyol se sentia còmode sense la pilota; ja li semblava bé que la tingués el Llevant, amb més possessió, però molt menys criteri per moure-la. L’únic que ha agitat la fermesa dels pericos, d’allò més consistents amb Naldo i Hermoso a l’eix de la saga, ha estat Morales, que ho ha intentat pel mig i pels costats, des d’on ha provocat els primers dubtes en la defensa catalana. Morales, sol contra món, mentre el Ciutat de València, que veia com els de Rubi necessitaven molt menys per arribar amb claredat, començava a posar-se nerviós i a xiular el seu equip, que no guanya des de mitjans de febrer.
La ferida podria haver estat encara més profunda si Aitor Fernández no hagués evitat el gol d’Hermoso amb dues aturades espectaculars en l’últim sospir del primer temps. El porter granota ha desviat el primer cop de cap del central madrileny i, en segona instància, ha refusat la rematada a boca de canó d’Hermoso, que ja gairebé celebrava el 0-2. Segons després, el VAR ha frustrat una altra diana catalana, anul·lant un golàs de Marc Roca, que s’havia acomodat la pilota amb la mà abans de desfer-se de dos rivals en un metre quadrat dins l’àrea del Llevant i clavar la bimba a l’escaire. Tot i el 0-1, els aficionats del Llevant han respirat alleujats quan l’àrbitre ha assenyalat el final del primer temps en vistes que el duel s’hauria pogut resoldre amb només 45 minuts.
La jerarquia de Víctor Sánchez i Marc Roca al centre del camp i les imprecisions contínues dels futbolistes del Llevant han acabat per desesperar el públic d’Orriols, que ha vist com Puado perdonava la sentència fins a dues vegades. Amb tot, el 0-1 era un resultat massa curt i el Llevant ha despertat i ha posat la por al cos dels de Rubi, que s’han salvat del gol de l’empat gràcies a una aparició providencial de Javi López, que ha refusat un xut proper i frontal que hauria complicat molt a Diego López.
Mitja hora d’emocions fortes
El partit ha embogit i el Llevant ho ha aprofitat per fer el gol de l’empat. Campaña, en una acció d’estratègia, ha centrat una pilota a l’àrea que ni Naldo ni Diego s’han decidit a atacar i Vezo, que ha aparegut sol al segon pal, només l’ha hagut d’empènyer amb el cap.
Coses del futbol, quan pitjor estava l’Espanyol i més rugia el Ciutat de València, esperançat pel gol de l’empat i la irrupció del seu golejador, Roger -ha començat des de la banqueta-, els pericos s’han refet de l’errada defensiva comesa tres minuts abans i han tornat a posar-se per davant per mitjà de Marc Roca, que ha fet un altre golàs. Aquest cop el VAR no li ha anul·lat la diana al penedesenc, que s’ha estrenat a la Lliga amb una rematada molt forta dins l’àrea després d’una bona prolongació de cap de Mario Hermoso, molt poderós en les altures.
I quan la tempesta semblava que amainava per a l’Espanyol, el Llevant, partidari de seguir embogint l’enfrontament, ha tornat a empatar. Darder s’ha volgut jugar una pilota davant la seva pròpia àrea i ha acabat perdent la bimba enfront de Rochina, que ha fet el 2-2 amb un xut fortíssim que no ha pogut aturar Diego López. Rochina ha estat doblement protagonista perquè uns segons més tard ha vist la segona groga i ha estat expulsat. Tot això, de l’1-1 fins a l’expulsió del migcampista del Llevant, amb 2-2 al marcador, només han passat 12 minuts.
Álex López i Hernán Pérez han entrat en el lloc de Víctor Sánchez i Sergi Darder per mirar de resoldre un partit que l’Espanyol ha deixat escapar. 10 minuts per intentar-ho. Rubi, que avui no ha donat minuts a Wu Lei, també ha fet saltar Sergio García al terreny de joc. Puado, que no ho ha deixat d’intentar durant tot el partit, ha estat el substituït.
A pesar dels canvis, i a diferència del que podia semblar, el Llevant ha acabat collant més que l’Espanyol, que, tot i sobreviure a les últimes escomeses rivals, ha pogut fer el 2-3. La rematada d’Hernán Pérez s’ha estavellat al pal. Tampoc ha pogut marcar Roger, que s’ha topat amb el peu de Diego López quan Orriols ja cantava el triomf. Ni granotes ni pericos han signat la treva, conscients que un punt no els acostava als seus respectius objectius, però cap dels dos conjunts ha pogut fer el tercer en un final de thriller que no ha permès que els blanc-i-blaus s’agafin definitivament a la lluita per Europa.