44 dies després, l’Espanyol ha deixat la seva porteria a zero. A més a més, ho ha aconseguit a domicili, cosa que no feia des de l’octubre. Això, per al pitjor visitant de la categoria és més que positiu. El punt de Mestalla és d’or perquè palesa que l’equip català, amb el retorn de la parella Hermoso-David López a l’eix de la saga, està en camí de recuperar allò que l’havia enlairat fins a la segona posició a començament de temporada: la fiabilitat defensiva. La seva pèrdua també havia precipitat la caiguda dels blanc-i-blaus i havia deixat Rubi al llindar de l’abisme. Avui, l’Espanyol, amb poques estones de bon futbol, no s’ha diluït com ho acostuma a fer fora de casa i ha resistit per acabar enduent-se un empat de mèrit enfront d’un València ple de suplents. Ja són tres partits consecutius sense perdre per a un equip que afronta dos duels seguits a casa que li poden servir per allunyar definitivament el fantasma del descens i per fixar objectius més ambiciosos en aquesta Lliga de les oportunitats.
El debut com a titular de Wu Lei
Sense Pablo Piatti -lesionat fins a final de temporada- ni Sergio García, ni Hernán Pérez -també de baixa-, però amb Wu Lei a l’onze, el jugador de moda al club perico, capaç de fer que 40 millors de xinesos estiguin pendents d’un Vila-real-Espanyol en el seu debut i de liderar una remuntada com la de l’altre dia contra el Rayo. Així ha saltat a la gespa l’equip de Rubi, amb problemes a dalt i al lateral esquerre, on ha actuat Javi López en el lloc de Dídac Vilà, amb molèsties musculars. Més enllà de qüestions de màrqueting, Wu Lei s’ha guanyat el dret a ser titular per primer cop amb la samarreta blanc-i-blava.
Avui era el seu dia, però l’astre xinès ha tingut molts problemes per entrar en joc. Bàsicament, perquè Wu Lei necessita que el seu equip tingui la pilota i que Roca, Darder, Granero i companyia l’activin, quelcom que, d’inici, no han fet perquè des del començament el València de Marcelino li ha negat la possessió al conjunt de Rubi, més pendent de treure aigua al darrere que no pas de construir.
La calma de Darder
L’única fórmula que coneix l’actual Espanyol per no patir angunies en defensa és tenir la pilota. Ho ha entès Darder, que s’ha acostat a Melendo i Roca per mirar d’aguantar una mica més la bimba i refredar l’impuls inicial d’un València ple de rotacions. Si Rodrigo hagués comparegut, potser els locals ja s’haurien avançat abans que el seu rival es desvetllés. I només amb això, amb moure-la amb calma i criteri, una cosa que fa dies que el conjunt català és incapaç de fer amb continuïtat a domicili, els de Rubi han acabat amb el setge xe i han començat a increpar un Neto que ha estat titular tot i tenir un dit de la mà trencat. Tampoc és tan difícil.
L’Espanyol, sota la batuta de Darder, ha après a gestionar les possessions. El que no ha sabut fer d’entrada és blindar-se al darrere, ser fiable quan atacava el València. Davant d’un rival que domina com ningú els espais i l’art del contracop, l’equip català, amb problemes per replegar amb eficiència, ha sofert especialment després de pèrdua. Amb tot, el conjunt català ha aguantat com ha pogut el marcador a zero fins al descans enfront d’un rival que ha estavellat una pilota al pal amb una fuetada imparable de Gameiro. Sort n’ha tingut Diego López que la fusta ha escopit la rematada del francès.
Sense treva
La calma amb la qual ha començat la represa no ha agradat gens a Marcelino, disconforme amb l’empat i l’apatia dels seus. És per això que ha volgut sacsejar l’enfrontament amb l’entrada de Guedes, que encara està lluny de ser l’extrem desequilibrant que va retornar el València a la Champions. Però precisament, Guedes ha estat l’artífex d’una rematada molt desviada que s’ha convertit en una assistència involuntària per a Parejo, que, sol com un mussol dins l’àrea, ha fallat un gol cantat. Aturada fantàstica de Diego López per mantenir el 0-0.
Marcelino no firmava l’empat. Tampoc Rubi, que estranyament ha retirat Darder, el millor del seu equip, per fer entrar Puado. Un migcampista sobre el qual s’ordena i circula l’Espanyol per un extrem cridat a files per desordenar el rival i embogir el partit a la recerca dels tres punts. Mentrestant, el València collava el seu rival a través de possessions llargues que quasi sempre acabaven en centrades laterals, avui molt ben defensades per part dels catalans, que, a poc a poc, han anat fent-se forts dins la seva àrea. Potser per això, en vistes que Marcelino sotmetia l’Espanyol des d’una superioritat en la medul·lar, l’entrenador maresmenc ha fet debutar Alfa Semedo, un pivot de contenció que ha substituït Wu Lei. Un altre canvi inesperat. En els pocs més de 70 minuts dels quals ha gaudit, el futbolista xinès, sense brillar com ho va fer l’altre dia, ha confirmat que té lloc a la Lliga i a l’onze de l’Espanyol. També ha demostrat que té olfacte, que es mou bé dins l’àrea i que provoca que passin coses allà on es guanyen els partits.
Ferreyra ha estat l’última bala d’un Rubi que mai ha renunciat a la victòria. El Chucky ha substituït Borja Iglesias, força gris aquesta tarda a Mestalla. La irrupció d’Alfa Semedo, a priori destinada a asserenar l’Espanyol, ha acabat per descosir l’enfrontament. El migcampista de Guinea Bissau se sent còmode a camp obert i és feliç quan arranca amb potència cap endavant, sense prendre esment si això és el més indicat per al seu equip. I quan ha tingut l’oportunitat, Semedo, futbolísticament i físicament amb un perfil semblant a Pogba -salvant les distàncies-, ha corregut cap a la porteria de Neto, quelcom que ha obligat Marc Roca a multiplicar-se per tapar els forats que deixava a la seva esquena l’ex futbolista del Benfica. On no arribava el penedesenc, ho feia Mario Hermoso, imperial per dalt i per baix. A les acaballes, el central madrileny s’ha fet un fart de treure pilotes dins l’àrea petita, tot evitant ensurts per a Diego López.
Anada i tornada fins al final. Avui, sense sobresalts com l’altre dia contra el Rayo Vallecano. Bé, sí. Javi López ha acabat expulsat, però la vermella que ha vist el lateral d’Osuna ha arribat a última hora i no ha canviat el resultat. Un punt per a l’Espanyol que confirma que, a poc a poc, els de Rubi van recuperant les seves constants vitals després d’un tram de temporada funest que gairebé s’endú per endavant l’entrenador maresmenc.