Ja des de la seva fundació, el Reial Club Esportiu Espanyol ha tingut la seva raó d’existir el fet d’anar a la contra del Futbol Club Barcelona. Han passat, però, més de 120 anys i, ara mateix, fora bo que es tractés fonamentalment d’una rivalitat esportiva, malgrat que mai no es podrà esborrar la història ni deslligar ambdós clubs dels grups de poder i famílies que han apostat per un equip o l’altre en funció dels seus postulats, sobretot en clau nacional, però també social. La història també ha demostrat que tot intent dels pericos d’anivellar el potencial dels dos clubs ha estat estèril, bàsicament pel suport social que cada club té, en socis i simpatitzants.
A les darreres dècades, però, s’ha obert la caixa dels trons amb l’arribada de capital estranger al futbol a la recerca de prestigi i notorietat, força més que no pas de negoci, i ha provingut fonamentalment de tres zones del planeta: Rússia, la Xina i les monarquies del Golf Pèrsic, tres àmbits on han explotat grans fortunes que no només no són controlades pels seus governs sinó que són presentades com a model d’èxit. El desembarcament rus a la Premier League, amb el vaixell insígnia del Chelsea, comprat per l’oligarca Roman Abramóvitx i amb èxits notables com la Champions, està naufragant a partir de la mala premsa generada per la invasió russa a Ucraïna i demostrant que aquesta mena d’apostes pot ser volàtil.
Els xinesos han anat picotejant pel món, però no han fet desenvolupar cap equip per fer-lo arribar a l’elit i els tercers en discòrdia, les monarquies del golf Pèrsic, cada cop estan ocupant més l’espai esportiu i bona mostra n’és el proper Mundial a Qatar. Malgrat que estan molt enrere en drets humans i en molts dels valors que suposadament són intrínsecs en l’esport, la seva potència econòmica fa que tothom s’hi agenolli.
Tota aquesta parrafada ve a tomb del rumor que el Reial Club Deportiu Espanyol podria passar de mans xineses a mans àrabs amb la idea, un cop més, de poder fer ombra al FC Barcelona. Mister Chen Yansheng està veient que li és molt costós continuar amb el projecte blanc-i-blau i que no n’està traient el rendiment que voldria en una trajectòria que, a més, ha inclòs el pas pel desert de la segona divisió. El rum-rum que se’n vol desfer és recurrent i ara la novetat és que el comprador podria ser directament l’emir de Qatar, Tamim bin Hamad Al Thani, que ho encarregaria al seu home de confiança i president del Paris Saint Germain, Nasser Al-Khelaifi, el qual n’estaria encantat tenint com té el club blaugrana travessat i sempre en el seu punt de mira.
Deixem-ho aquí, que la notícia no passa de rumor, però cal advertir que, malgrat que cada cop els diners són més i més poderosos en l’esport professional d’elit, de moment, el PSG i el Manchester City, no han assolit la Champions, la prova del cotó d’haver fet el salt qualitatiu. L’Espanyol s’hauria de posar a la cua en un projecte de, com a mínim, una dècada.