Malament, trobar-se amb dos gols en contra abans del primer quart d’hora en un partit que tots els pericos veien com l’ocasió propícia de mirar amunt. Corria el minut sis i la defensa blanc-i-blava demana mans d’un atacant rival, l’àrbitre no diu res i els moments de pèrdua de concentració en el joc són suficients perquè Tete Morente desplaci la pilota cap a l’altre cantó des d’on el lleidatà Pere Milla marca. Sota els pals de l’Espanyol debutava Joan Garcia que, sense cap culpa en aquest primer gol, possiblement en surt tocat, ja que, en el 14, queda a mitja sortida per refusar una centrada des de molt lluny de l’exgironí Mojica i no tapa Pere Milla, que torna a marcar, ara de cap.
Quedaven molts minuts al davant i podia passar de tot, especialment si els catalans feien un gol aviat que els tornés a posar en joc i, quan la primera part s’esllanguia, arriba un penal sobre Keidi Bare que RDT transforma magistralment, xutant a l’escaire sense gens de carrera. Del xut del penal directament al descans i s’obrien els núvols de cara a la segona part.
Doncs a la segona part no ha passat gairebé res i, a cada minut que es consumia es veia que aquest dilluns no era el dia, amb un seguit d’accions desencertades i amb poques decisions des de la banqueta. I de l’esperança de la remuntada es passa a “signar l’empat” abans de consumar-se la derrota. L’estadi perico era un fortí i es començava a guanyar fora i aquesta derrota a casa és un toc d’atenció, esperem que solament una relliscada.