A l’Espanyol li ha sobrat la darrera mitja hora. En el minut 60, Darder ha sortit del camp, se l’ha vist a la banqueta amb gel al genoll, i el panorama ha canviat radicalment. El marcador era 1-2, favorable als blanc-i-blaus després d’haver remuntat un gol inicial andalús. Per tant, semblaria que els neulers s’haurien de carregar sobre el substitut del mallorquí, el brasiler Vini Souza, però ha estat més l’absència d’en Darder que no pas la presència d’en Vini el que s’ha notat, amb la mala sort, però, que ha estat el brasiler, acabat de sortir, qui ha comès el penal que ha propiciat l’empat del Sevilla a dos gols i, de rebot, la injecció de força perquè els locals acabessin tombant el matx a favor seu amb un tercer gol.
Cal fer esment que, amb el marcador en contra, el públic sevillà xiulava als seus, que veien retornar el Sevilla erràtic d’abans d’arribar en Mendilíbar, però, quan s’ha produït l’empat, els jugadors locals han demanat suport al públic, que els n’ha donat amb escreix, convertint els darrers minuts en un infern i així acabar obtenint la victòria. En sentit contrari, amb el marcador a favor, els pericos no signaven l’empat, amb l’empat a dos, hi havia divisió d’opinions entre els que confiaven a tornar a marcar i els que el firmaven a cegues i, al final, res.
Els dos primers gols, tant l’1-0 de Bryan Gil, en el 22, com l’1-1 de Rekik en pròpia porta, en el 29, han necessitat llargues revisions del VAR i l’esclat perico ha arribat en el millor moment, a dos minuts pel descans, amb un golàs per l’escaire de Javi Puado veient avançat el porter Dimitrovitx.
El primer quart d’hora de la segona part ha estat el millor, en joc, dels catalans, però tot s’ha torçat amb els canvis. No només el de Darder per Vini ha estat contraproduent, sinó tots els altres demostrant-se que amb tantes jornades intersetmanals, cal un bon fons d’armari, el que vol dir calerons, aquella inversió econòmica que s’havia promès des de l’Extrem Orient i que mai no ha acabat d’arribar.
En acabar aquesta jornada, la situació de l’Espanyol és pitjor i el ciri que cal posar a la Verge dels Desamparats cada cop ha de ser més gruixut. Ara venen deu dies de descans per encarar un tram final de temporada duríssim, que comença a Cornellà rebent un Barça amb possibilitats de tancar el campionat en el camp del seu rival ciutadà, fet que suposaria una garrotada, si no definitiva, molt possiblement cabdal per a les minses possibilitats periques.