L’Espanyol ja no és el que era fa unes setmanes, s’ha descompost. Els blanc-i-blaus ja no juguen com abans; s’associen i produeixen molt menys en atac, i ja no són fiables al darrere. És un equip irrecognoscible. Avui ha encaixat la primera golejada de la temporada després d’un partit desastrós al camp d’un Getafe que, amb poc, ha estat molt superior al conjunt blanc-i-blau, que ha rebut els mateixos gols (8) en els darrers tres partits que en les primeres 11 jornades de Lliga. Aquesta tarda, ni rastre de l’ambició i la valentia que desprenia el vestidor fa ben pocs dies, ni del bon futbol que havia fet dels pericos una de les sensacions d’aquest inici de temporada. L’Espanyol d’avui s’ha assemblat més al de Quique que no pas al de Rubi. El futbol no té memòria i l’actuació al Coliseum, la pitjor de la temporada i la tercera derrota consecutiva dels catalans, entela el brillant començament de temporada dels blanc-i-blaus, que el dissabte reben el Barça a casa.
L’Espanyol es contagia del Getafe
El fred de Getafe ha congelat les idees blanc-i-blaves. Els de Rubi s’han encomanat del ritme plomís del seu rival, un equip molt més acostumat a destruir que no pas a crear, i d’inici s’han deixat prendre la pilota per un conjunt amb ben pocs arguments per atacar en estàtic. El resultat n’ha estat un primer tram d’enfrontament molt avorrit i pesat, pràcticament insuportable, amb més interrupcions que no pas futbol.
Les baixes de Marc Roca, fora de la convocatòria a causa d’una gastroenteritis, i de Sergio García, que pateix una lesió muscular, expliquen en part els problemes que han tingut els catalans per associar-se. Són dues peces cabdals per al joc de posició de Rubi, desposseït avui de la seva brúixola i del seu playmaker, un Sergio García que actua com a fals extrem, però que apareix més entre línies, com si fos un mitjapunta. Borja Iglesias, menys assistit que de costum, ha patit les conseqüències de l’absència del de Bon Pastor.
Ni Hernán Pérez, tot sacrifici i anarquia, és Sergio García, ni David López és Marc Roca, la bàscula d’aquest Espanyol. El santcugatenc té criteri i bon peu, però fa molt temps que actua a l’eix de la defensa i ja no pensa com un migcampista ni executa amb la velocitat i precisió que ho fa el 21. Per tot plegat, el conjunt de Rubi s’ha vist desvirtuat a l’hora de proposar el futbol que pregona el seu tècnic en un estadi d’allò més incòmode com és el Coliseum.
Un xut de Mario Hermoso des de camp propi que gairebé sorprèn Soria ha esparverat l’Espanyol, que a mitjans del primer temps ha decidit imposar la seva teòrica jerarquia futbolística. El primer pas per enderrocar el mur de Bordalàs era activar Darder i Borja Iglesias, i això ha intentat el conjunt català, que amb cosa de 10 minuts s’ha fet amo i senyor de la pilota i el partit, i ha posat la por al cos als aficionats del Coliseum amb un parell d’acostaments perillosos, insuficients per avançar-se abans del descans, una tendència que, a excepció del partit al Bernabéu, sempre havien complert els pericos a domicili. Els de Rubi avui han fet ben poc per merèixer-ho.
Se li apaguen les llums a l’Espanyol
Quan tot just s’havien disputat un grapat de minuts de la represa, Mateu Lahoz ha aturat el partit uns segons a causa d’un problema amb una torre de llum del Coliseum, que ha funcionat amb intermitència d’ençà del final del primer temps. Quan s’ha reprès el joc, les els ploms se li han fos a l’Espanyol.
Óscar Duarte, substitut de David López al centre de la defensa, ha quedat retratat en la jugada del primer gol. L’acció ha arrancat amb una pilotada des de molt lluny del Getafe, que Jorge Molina ha controlat d’esquenes enfront de la tímida oposició d’un Duarte gens dominador dins l’àrea. El davanter d’Alcoi ha deixat assentat el costariqueny amb un moviment de maluc i, gairebé a plaer, ha batut Diego López. Com ho va fer Stuani diumenge passat, el veterà atacant valencià ha castigat la candidesa al darrere dels pericos, que durant l’inici de competició van fer de la solvència defensiva una de les seves millors virtuts.
Paradigma Hermoso
Tot just 10 minuts després de l’1-0, quan l’Espanyol mirava de buscar l’empat, una nova errada, encara més clamorosa que la del primer gol, ha acabat d’ensorrar el conjunt de Rubi, capcot a la banqueta veient el naufragi dels seus homes al Coliseum. Mario Hermoso ha volgut controlar una pilota que venia amb neu, procedent d’un refús del porter del Getafe, però ha mesurat malament i se l’ha deixat prendre per Arambarri, que s’ha trobat amb una autopista cap a la porteria de Diego López. L’uruguaià, amb tot favor, ha preferit regalar el gol a Mata, que només l’ha hagut d’empènyer a la xarxa per sublimar el desastre blanc-i-blau al sud de Madrid. Nova badada del central madrileny, paradigma del mal moment dels catalans. Hermoso ha passat de ser el defensor de moda i debutar amb la selecció espanyola a quedar assenyalat per dos errors molt greus en les dues últimes jornades.
Rubi ha retornat David López a la posició de central i se l’ha jugat amb l’electricitat de Melendo i la velocitat de Leo Baptistao i Javi Puado. Ja era massa tard. Enfront d’un rival tan hermètic i ordenat com el Getafe ja no hi havia res a fer. Els intents blanc-i-blaus s’han estavellat contra el mur de Bordalàs, que, amb poc, n’ha tingut prou per encendre les alarmes a Cornellà-El Prat. Un xut molt llunyà d’Antunes que ha desviat sense voler David López encara ha ensagnat més el martiri dels pericos. 3-0. Partit horrorós al Coliseum –allà on Quique Sánchez Flores va assegurar que el seu equip “potser no donava per a més”- i tercera derrota consecutiva d’un Espanyol desconegut que afronta un calendari que fa pujada.