A Fuenlabrada han jugat un equip de segona, el local, contra un de primera, que accidentalment és a segona, i s’ha de jugar amb les cartes de segona, unes cartes que el Fuenlabrada domina millor: força, duresa, implicació, pressió, allò que se’n pot dir “baixar al fang”, unes armes aquestes que, si no hagués estat per la Covid, l’haurien fet pujar a primera on ja hi ha un equip calcat, el Getafe, que fa anys que hi aguanta.
L’Espanyol, però, té la qualitat i una altra acció del duet Embarba-RDT l’ha fet posar-se al davant, en el minut 25, quan Embarba s’ha desfet de tres contraris i ha servit el gol al seu company amb safata de plata. L’àrbitre primer l’anula i és el VAR que el dóna per bo perquè si RDT era en fora de joc quan Embarba feia la jugada, just abans de rebre la passada sap fer una passa enrere per sortir-ne. Això és saber-ne molt.
Si els blaus havien dominat la primera part i se n’anaven al descans sota el marcador, la segona part ha estat més igualada i, quan semblava que la visita al Fernando Torres acabaria bé, ha arribat la jugada poca-solta d’un dels jugadors més veterans i solvents: quan l’atacant local anava perdent l’opció de rematar, el porter gallec surt amb els peus per endavant com si fos ell el central. El penal el transforma el català Sekou Gassama, fill de Granollers, i es consuma l’empat que, vist en global, no és mal resultat però, sap greu tal com s’ha produït.