L’Espanyol ha posat el Betis contra les cordes. L’ha dominat i li ha capgirat una eliminatòria que al Villamarín ja veien coll avall. I això, enfront d’un dels millors equips de la Lliga és molt. Però no suficient per reviure unes semifinals de Copa quatre anys més tard. Rubi s’ha quedat a les portes d’emular Sergio González. Amb un tram final de segon temps per emmarcar, els de Setién han igualat el partit i han frustrat el somni dels catalans, que han jugat tota la pròrroga amb un menys per culpa d’una ingenuitat de Marc Roca, que ha vist la vermella. Això ha acabat amb la resistència d’un Espanyol que, tot i que per moments s’ha retrobat amb la seva millor versió, cau eliminat de la Copa amb el cap ben alt, però carregat de desgast físic de cara a la Lliga.
Un Betis irrecognoscible
El Betis no ha semblat el Betis d’inici. Ha renunciat a sortir amb la bola controlada des del darrere, com sol fer sempre, i ha abusat de pilotades en llarg buscant Lainez i Loren, dos davanters gens aptes per jugar per les altures. Això ha provocat que William Carvalho, Lo Celso i Canales, els dinamitzadors del futbol de posició de l’equip de Setién, no compareguessin durant la primera part del partit. Tot plegat, gràcies al plantejament d’un Rubi que ha apostat per Víctor Sánchez al mig del camp en el lloc de Darder per liderar la pressió sobre la construcció futbolística dels locals, molt incòmodes a l’hora de fer circular la bimba. Tot i l’absència del migcampista balear, en cap cas, els pericos han repudiat la tinença de l’esfèrica.
Havent desconnectat el futbol del conjunt de Setién, el pla de Rubi passava per anar a buscar el gol que classificava l’Espanyol. Amb paciència i sense presses, però amb la voluntat de plasmar en el marcador la seva superioritat sobre la gespa perquè el Betis és un equip de contrastos, de rendiment pendular, amb capacitat d’esfondrar la bona feina blanc-i-blava amb un obrir i tancar d’ulls. És per això que els pericos s’han estirat un pèl per mirar d’aprofitar la seva bona onada de joc i entregar el testimoni al seu rival, que amb el 0-0 en tenia prou per passar a semifinals.
Baptistao fa i desfà
Leo Baptistao, que molt probablement abandoni l’Espanyol rumb a Xina d’aquí unes hores, ha avisat amb una rematada claríssima, sol dins l’àrea petita després d’una assistència amb el cap de Borja Iglesias, que s’ha estavellat amb el travesser de Joel. El gol estava fet, però el brasiler, que no ha acabat de triomfar al conjunt blanc-i-blau per la seva manca d’encert en els metres finals, ha errat la variable més senzilla de l’equació. Però el mateix Leo Baptistao, uns minuts més tard, ha volgut evitar-se la idea que el seu equip es quedés fora de la Copa per culpa d’un error seu i ho ha arreglat amb un cop de cap col·locat que ha acabat a la xarxa de Joel. La rematada de l’ex jugador del Betis, que ha demanat perdó després de fer el 0-1, ha vingut precedida d’un llançament de falta molt precís de part de Victor Sánchez. El pla de Rubi funcionava d’allò més bé. Amb mitja feina feta, s’ha arribat al descans.
Setién ha estat valent un cop més perquè, quan a l’inici de la represa s’ha vist obligat a substituïr William Carvalho, el seu migcentre posicional, ha fet entrar Joaquín, un extrem reciclat a la mitja punta. Com era d’esperar, la decisió de l’entrenador local ha generat un desequilibri en el seu equip que gairebé aprofita l’Espanyol a través de contracops ràpids i punyents per mitjà de Piatti, que ha fregat el segon amb una rematada de rebot que ha salvat Joel amb la punta dels dits. També ha estat molt a prop Borja Iglesias del 0-2. Si el seu potent cop de cap, desviat pel porter andalús, hagués entrat, les coses haurien canviat molt. Al final, l’Espanyol acabaria recordant aquesta acció.
El Betis decanta el camp
La passa endavant del Betis ha fulminat la superioritat de l’Espanyol, fins llavors solvent sense la pilota i amb molt de criteri quan l’ha tingut. Avui, l’equip de Rubi ha recordat durant una bona estona el conjunt jeràrquic que va brillar a principi de temporada. L’entrada de Sergio León ha revolucionat el partit, convertit en un setge sobre la porteria de Roberto, que, amb una gran aturada, ha evitat l’empat de León just després de la seva irrupció al terreny de joc.
Tocava serrar les dents. El premi, tornar a jugar unes semifinals de Copa del Rei quatre anys després, bé ho mereixia. Però el Betis, quan és el Betis que vol Setién, és una piconadora. Tot allò que no havia fet el conjunt local durant el primer temps, ho ha fet a la represa. I ha acabat trobant el gol de l’empat. Combinació de Joaquín amb Lo Celso, que, sol pel carril central, s’ha plantat dins l’àrea i ha igualat l’eliminatòria amb un xut subtil amb l’exterior. Una delícia d’acció. 1-1, i 15 minuts abans que el partit anés a la pròrroga.
El desgast acumulat pesava com una llosa sobre les cames dels jugadors de l’Espanyol, necessitats d’oxigen per resistir l’empenta final dels locals, encoratjats pel factor mental d’haver igualat l’eliminatòria i per la impetuositat d’un Villamarín en estat d’excitació. Amb tot, els de Rubi han aguantat fins al final i han forçat la pròrroga. 30 minuts més de càrrega física per al conjunt blanc-i-blau, ple de baixes i esgotat per l’exigent calendari del mes de gener. A més a més, amb un jugador menys perquè Marc Roca ha vist la segona groga després de fer una clara falta sobre Lo Celso quan l’argentí enfilava Roberto en l’última acció dels 90’ reglamentaris. Un mal control de Roca, que volia aguantar la pilota perquè l’àrbitre senyalitzes el final, ha condemnat l’Espanyol a buscar l’èpica amb 10 futbolistes sobre la gespa. El rostre desencaixat del 21 perico quan caminava cap al vestuari ho deia tot. Era conscient que la seva ingenuitat acabaria amb el somni de la Copa.
L’Espanyol es descompon
Sense Marc Roca, l’engrut blanc-i-blau, l’Espanyol s’ha desfet. La seva resistència a la pròrroga no ha durat ni cinc minuts. Cursa en velocitat de Sergio León, que ha fintat Hermoso i Rosales, i definició impecable per fer el 2-1. Quatre minuts més tard, Mandi ha segellat el bitllet per a les semifinals d’aquesta Copa del Rei, la final de la qual es jugarà al Benito Villamarín. I fins aquí l’esperança de l’Espanyol, que ha venut molt cara la seva pell i que cau eliminat de la competició amb el cap ben alt. Cruel desenllaç. Ara, caldrà centrar esforços en la dura realitat de la Lliga.