Dimarts van començar les festes de Gràcia i demà passat serà el torn de les festes de Sants. Però, aquest estiu, a les dues emblemàtiques festes majors barcelonines se n’hi ha afegit una tercera de ben peculiar: la Camp Nou Opening Party, com si l’estadi es tractés de la discoteca Ushuaïa d’Eivissa, anunciada pel FC Barcelona com la festa major del futbol en diverses lones repartides per dins i fora de l’estadi. En petit, en alguna altra també es mencionava que es tractava de la festa del Gamper. Del Trofeu Joan Gamper, històricament un torneig i no una opening party, el qual suma 53 edicions.
Més enllà d’aquesta demostració definitiva que actualment el torneig que honora al fundador del club va destinat als turistes, el partit més que ritme d’opening party en va tenir de barbacoa familiar sense excés d’alcohol. Tant a les graderies, on els gairebé 10.000 aficionats de Boca Juniors presents van animar a mig gas, a anys llum de la fantasia ambiental de La Bombonera, com a la gespa, on el més interessant que va passar va tenir lloc durant la presentació dels jugadors, quan Leo Messi va fer el seu primer discurs davant l’afecció com a primer capità del primer equip, les ganes de gresca van ser discretes. Pel que fa el Camp Nou com a lloc, el seguidor habitual només va tenir la sensació de ser-hi quan en el minut 17:14 alguns presents es van recordar de cridar “independència” i quan la grada d’animació va entonar els seus càntics.
Malgrat l’horari de migdiada estival, o potser gràcies a aquest horari, l’assistència al temple culer va ser relativament nombrosa, amb 70.089 espectadors -la temporada passada la mitjana en els partits de lliga jugats a casa va ser de 66.854-. Al Gamper de l’any passat n’havien sigut 64.705 tenint com a rival el Chapecoense i, en fa dos, 72.334 davant la Sampdoria. Lluny queden els 94.442 que es van aplegar per veure el 3-0 del Barça davant la Roma el 2015.
Independentment del nom amb què els directius decideixen vendre el producte, els històrics trofeus estiuencs dels grans clubs europeus han perdut la seva raó de ser des que es van inventar les televisades gires per les antípodes, des que les lligues estatals comencen cada vegada més aviat i des que, a vegades, com enguany, fins i tot ja s’ha disputat una competició oficial abans. Si no entra en l’abonament de la temporada, quina raó de pes té el soci culer per assistir a un Barça-Boca Juniors de costellada, quan tres dies més tard al mateix Camp Nou es disputarà el primer partit de Lliga?