El psicòleg esportiu David Baixeras, qui va treballar tres anys al Girona, va explicar el següent en una entrevista al Diari Ara: “Crec que el Girona té un obstacle mental, ansietat i fòbia adquirida davant els moments transcendentals, com ara un partit que tothom sap que és crucial. D’aquesta fòbia se’n deriven els nervis, l’ansietat durant el partit, els pensaments negatius… Tot plegat fa que els jugadors surtin des del minut zero perdent el partit“. Era l’estiu del 2016 i el conjunt català s’havia quedat per tercera temporada consecutiva a les portes d’ascendre a la Primera Divisió.
Aquest és l’estat anímic de l’equip d’Eusebio Sacristán des de fa algunes jornades, el qual s’ha engreixat avui en perdre per sisè partit consecutiu. L’escenari ha estat el José Zorrilla. L’angoixa creada per l’acumulació de mals resultats ja és insostenible. El Girona només ha aconseguit el triomf en tres -al Santiago Bernabéu, a Vallecas i a Butarque– dels tretze últims partits -amb 10 punts de 39 possibles- i estar fora del descens ja depén únicament del fet que demà dimecres el Llevant no sumi cap punt davant el Betis. Encara pitjors eren els números amb els que ha arribat el club val·lisoletà: una sola victòria -a Ipurúa– en els dotze darrers enfrontaments i només 7 punts sumats de 36.
Tant el Valladolid, l’entitat que va encapçalar la decisió de no cedir jugadors catalans a la selecció davant Veneçuela, com el Girona han completat un primer temps infaust, ple d’imprecisions procedents de la por a fallar -els de Castella i Lleó només han completat un 78% de les passades en aquest tram pel 85% dels catalans- i amb una cridanera acumulació de faltes comeses: 20 en els primers 35 minuts, 10 per cada equip. Però els blanc-i-liles han posat el perill en forma d’ocasions de gol i han permès a Bounou tornar a demostrar les seves capacitats per defensar el curs vinent una porteria de més rang. No ha estat fins al minut 26 que el Girona ha aconseguit la primera possessió llarga de pilota, la qual ha acabat amb un remat de cap de Portu sense possibilitat d’acabar en gol. Les estadístiques ni l’han comptat i els d’Eusebio s’han quedat sense inaugurar la xifra de xuts a porta en la primera part.
Tots els mals mencionats per Baixeras fa tres anys s’han passejat plàcidament aquesta nit per Valladolid, com també ho havien fet durant una bona part d’aquesta temporada per Vigo i Vila-real. Però, en aquelles terres, el canvi psicològic ha tingut lloc i aquest fet ha provocat més temors als tres equips que, a hores d’ara, més a prop tenen el foc de la darrera plaça de descens que queda lliure: Valladolid, Llevant i Girona. Un gol de Míchel en el segon temps encara apreta més l’infern i els catalans ja necessiten alguna cosa més que un entrenador que una vegada rere una altra canvia el plantejament a mig partit.