El segle XXI ha suposat una pèrdua progressiva de la importància del soci en la presa de decisions d’un club esportiu. La majoria de les entitats pertanyents a l’elit s’han convertit en societats anònimes i, en aquelles que encara són propietat del soci, les juntes directives se les han arreglat per poder manipular de la manera més fluïda possible, sense interrupcions de la massa social de l’entitat, el present i el futur -i moltes vegades també el passat-. Però hi ha excepcions.
Fins i tot a Can Barça. En mig any, el soci del club català ha tirat enrere la proposta de nou escut de la junta directiva de Josep Maria Bartomeu i ha posat molt complicat el fitxatge d’Antoine Griezmann de cara a la propera temporada. Si el president perdona la plantada del francès del passat estiu, el soci i l’aficionat culer ha demostrat avui al Camp Nou que ell no ho farà amb la mateixa facilitat. Griezmann ha estat el més xiulat quan per megafonia s’han anunciat les alineacions i ha viscut la mateixa experiència la majoria de vegades que ha tocat la pilota. Fins i tot, ha estat insultat per un sector de la graderia.
Els jugadors blaugrana i Ernesto Valverde també s’han presentat al partit amb una decisió presa: la d’assassinar les possibilitats de l’Atlètic de Madrid de creure una lliga. Amb l’equip de gala tenint en compte les circumstàncies -a la roda de premsa d’ahir el Txingurri gva deixar clar que Arturo Vidal hagués estat titular sinó hagués vist la cinquena groga a Vila-real-, el Barça ha aconseguit completar un inici de partit ràpid, un ritme molt més interessant per ell que pels matalassers, i ha aconseguit omplir d’anotacions la llibreta de Solskjaer, assegut a la llotja del Camp Nou. Jordi Alba després d’una telescòpica passada de Leo Messi i Coutinho a soles amb Oblak haguessin pogut inaugurar el marcador abans que Diego Costa perdés els papers i fos expulsat, una ganivetada a l’esquena de Diego Simeone, qui, en primera instància, ha intentat taponar la sang donant entrada a Correa per Arias.
Coutinho ha aparegut en el text i també ho ha fet recorrentment en el partit, seguint l’estela de bones sensaciones inaugurada en els primers vint minuts a l’Estadi de la Ceràmica. Els seus moviments han estat alliberats de les peses que han suportat durant els últims mesos i la seva ment ha assolit l’agilitat d’una guineu, la qual portava cercant des que es va lesionar a mitja tardor. Malgrat això, la porteria se li ha tornat a quedar tant petita com davant el Vila-real, i quan es parla de gol segueix sense ser capaç de respondre sinó és de penal o a porteria buida.
I el resultat seguia sent de 0 a 0 a falta de 25 minuts pel final del partit. El fet de mantenir la distància de vuit punts amb el segon classificat i la proximitat de l’enfrontament més important de la temporada hagués portat l’Ernesto Valverde prerenovació a buscar desesperadament un paper per firmar-lo. Però avui no ha estat així. Ha decidit donar entrada a Malcom i treure del camp a un lent Arthur. Amb això, ha aconseguit més profunditat i el Barça ha tornat a trobar els espais en atac que havia perdut després de l’expulsió de Diego Costa. El premi del gol no ha arribat fins el minut 85, després que l’Atlètic disposés de dues bones ocasions per avançar-se. Luis Suárez ha creat una paràbola imparable fins i tot per Oblak. Acte seguit, en plena eufòria del Camp Nou, amb una passada a la xarxa Leo Messi ha posat el cadenat al trofeu de la lliga 2018-19.