El retorn de Lionel Messi a Maracaná mereixia uns honors especials. Tant singulars com el capità de la selecció argentina entonant la lletra de l’himne nacional com mai abans ho havia fet. Bona part dels afeccionats a l’albiceleste qüestionen l’argentinitat del ’10’ per motius tan menuts com la poca efusivitat del culer durant la reproducció del cant oficial del seu país, per no mostrar-se com Maradona -i no tant lluny, com els seus companys de plantilla- amb els símbols sagrats d’una nació històrica. Però la tornada al lloc del crim, allà on l’Argentina va caure en la final del Mundial 2014 davant Alemanya, ha situat Messi a l’altura que els seus reclamaven. Passió i entusiasme amb les notes del mestre Blas Parera. Això com a mínim.
I sota mínims, precisament, s’ha mantingut Messi durant el decisiu duel de quarts de final de la Copa Amèrica davant Veneçuela. El millor futbolista del planeta ha estat un més de l’Argentina, un jugador qualsevol d’un equip ordinari, un conjunt sense qualitats enlluernadores. Messi no ha estat encisador com ens té acostumats a Barcelona, com en d’altres ocasions amb l’Argentina, imprecís i poc participatiu, gairebé desaparegut, en un duel que s’ha decantat pels de Lionel Scaloni per la col·loració ofensiva del davanter de l’Inter de Milà Lautaro Martínez.
El nou del conjunt de la Llombardia s’ha acceptat la cessió del vestit de mag que pertany a Messi i ha desequilibrat la balança amb una exquisida -i sorprenent- rematada d’esparó en una de les tantes jugades enrevessades produïdes dins les àrees. Els favorits per aixecar la Copa Amèrica estan exterioritzant una cara decebedora. Poc futbol, molta aleatorietat i simplesa en unes cartes de presentació que creen el dubte i obren el debat al voltant dels grans combinats. El Paraguai va evidenciar les mancances de l’anfitriona, Brasil, i Veneçuela, sense haver presentat cap credencial, ha fet patir l’Argentina fins que Wuilker Fariñez, el porter de la vinotinto, s’ha posat la samarreta dels prebenjamins per cometre un error indigne d’un torneig d’elit. Giovani Lo Celso, el migcampista del Betis, ha empès l’esfèrica sense oposició per segellar la classificació per a unes semifinals que ha arribat després que l’àrbitre posés fi a uns noranta minuts descafeïnats.
El xiulet, però, no l’ha utilitzat per impartir justícia en dues accions que han descol·locat els futbolistes d’una i altra selecció. Wilmar Roldán, tot i consultar-ho amb els seus companys del VAR, no ha assenyalat dos penals reclamats, un per banda, que semblaven clars. De fet, en un d’ells, Messi ha frenat una jugada d’atac per demanar unes mans clares de Ronald Hernández dins l’àrea. I si el ’10’ deixa de córrer i protesta, alguna irregularitat hi ha. Els homes de VAR no n’han volgut saber res, com tampoc en un penal de Foyth sobre Darwin Machís que semblava evident.
El proper dimecres, a les 2:30 de la matinada hora catalana, l’Argentina se les haurà amb el Brasil en les semifinals, en la que serà la final anticipada d’una Copa Amèrica que podria tornar a reunir, al mateix estadi de Maracaná, a les seleccions que van protagonitzar el ‘Maracanazo’ l’any 1950, l’anfitriona i l’Uruguai de Luis Suárez, que lluitarà dissabte per superar el Perú i plantar-se, també, a la darrera fase eliminatòria del prestigiós trofeu continental.