No pot estar contenta en absolut la “culerada”. Diumenge, final de la Supercopa contra el Real Madrid, però sense joc, sense convicció i deixant créixer el rival després d’haver-lo sotmès en la primera mitja hora. I això ja ho hem vist en els darrers partits. El Barça domina, però no obre la llauna i aleshores es va fonent com un terròs de sucre i l’atònit rival deixa d’estar esporuguit, prova cosetes que li van funcionant, anivella el matx i s’acaba creient que el pot guanyar.
Els blaugranes han marcat en el minut 39, justament quan havien cedit el comandament del partit i el Betis manava. És un gol al contraatac, de Lewandowski, culminant una jugada de tres tocs: passada llarga de Pedri, servei de Dembélé i culminació del polonès, al segon intent. Aleshores, qui és qui li diu als jugadors que juguin a mantenir l’escàs avantatge? Doncs ha de ser el cos tècnic, oi? Aquell mateix cos tècnic que en prendre les regnes de l’equip va proclamar: “El fonamental és jugar bé i jugant bé venen les victòries”. Doncs qui és al capdavant d’aquest cos tècnic, en Xavi Hernàndez, ara diu: “Si no guanyo títols, em tallareu el cap” i sembla que estigui renunciant a l’ADN Barça que ell tan bé ha representat. Ara solament vol resultats i sembla que s’ha oblidat i tant se li’n dona si és jugant bé o malament o si és per la mínima o arribant als penals.
Que la nova tecnologia ha anul·lat dos gols al Barça, sobretot el primer a Pedri, un gol que fins fa quatre dies hauria sigut bo sense discussió? No és excusa. Que Ter Stegen hagi fet diverses aturades prodigioses, inclosos dos penals de la tanda? Doncs sort en té el de Terrassa!
Com és possible que amb l’esquifit 0-1, el Barça surti a la segona part a perdre el temps? Com és possible que alimenti tant els seus contraris inferiors, com ara l’Intercity i el Betis? I no hi poso l’Espanyol, perquè era lliga i no hi havia pròrroga que, altrament, el partit de l’altre dia al Camp Nou també hauria acabat als penals. Solament davant l’Atlético va haver-hi una micona més de sang i un empat, de nou deixant-se atrapar, no hauria estat injust.
El gol de l’empat a un del Betis és vergonyós: minut 76 i els andalusos ballen el Barça. Com si fos handbol, els verd-i-blancs han basculat la pilota de banda a banda i, com si fos bàsquet, hi ha hagut l’extra pas perquè marqués Fekir en millor posició que els atacants que anteriorment ja haurien pogut provar de finalitzar l’acció.
Quan el Betis empata, en Xavi tenia preparat dos canvis en clau defensiva, fent entrar Christensen i Marcos Alonso i, malgrat el gol andalús, els ha mantingut i solament ha tret Ansu en els darrers minuts dels temps reglamentat. Doncs el 10, en els pocs minuts que té, força dues desmarcades i fa gol en el segon minut de la pròrroga. Si l’hagués tret abans, pròrroga que potser ens estalviàvem.
Immediatament de posar-se per davant, un altre canvi de contenció fent entrar Kessié. Com pot pensar l’staff català que ja no hi haurà cap altre accident si contra l’Intercity n’hi van haver tres? Doncs, en Loren Morón, refusat per l’Espanyol, s’empesca un precís i sorprenent remat d’esperó, l’especialitat d’en Lewandowsky, i torna a empatar el matx. Com pot ser que el Barça no faci un “rush” final i es resigni els darrers minuts a la sort dels penals?
Bé. Ara a veure a qui li posaran una mosquitera a l’esquena, si al capità del Barça o al del Reial Madrid. És l’únic d’interès que hi ha en aquesta absurda competició que cada cop té menys de futbol i més de fer calaix, tot i blanquejant un règim d’un país on mai, mai, mai no hi ha hagut cap elecció.